Avui és el principi d'una nova etapa, molt esperada, somniada... És la prova que només hem de decidir què volem i posar fil a l'agulla. I poc a poc, les coses es van posant al seu lloc i amb una mica de paciència, tranquilitat, i per què no, algunes llàgrimes, tot s'aconsegueix, i al final el procés ha valgut la pena. I el què queda del 2010 serà un any de sortir a fora, d'agafar perspectiva, no importa des d'on, però mirar el meu món d'avui des d'un altra perspectiva.
Als grans els agraden les xifres. Quant se'ls parla d'un nou amic, no pregunten mai sobre l'essencial d'ell. No se'ls acut mai preguntar: "Quin to té la seva veu? Quins jocs prefereix? Li agrada col·leccionar papallones?" Però en canvi pregunten: "Quina edat té? Quants germans? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?" Només amb aquests detalls creuen conèixer'l.
No soc un número
-
El presoner no vol eixir de la presó. Només anhelava saber que existia la
sortida i, sobretot, conèixer-ne la seva localització. Però un cop trobada…
Ai!, ...
Oblivion
-
Foto: Sebastian Weiss
Recorda
que m'has d'oblidar,
grava al teu cervell
que m'has d'esborrar del cap,
escriu
el meu nom a les parets
per cobrir-lo...
Épilogue
-
Pis,… c’était comment ton année sabbatique? En voilà une question. Je suis
tenté d’y aller de la réponse courte : Merveilleux, et de passer à un autre
suje...
"Sin papeles" en Península Valdés
-
Hola a tots/es!!
En la última entrada, que escribimos "depressa i corrents", no os contamos
un percancillo que nos pasó en nuestro viaje de Ushuaia a Puert...