Amritsar

Amritsar allotja el temple daurat, un lloc de peregrinatge dels sikhs, un grup religios procedent del Punjab, clarament reconeixible pels seus turbants. Els peregrins s'allotgen alla mateix, en grans espais compartits, i hi ha un espai per turistes on dormim nosaltres. Esta col.lapsat, i ens hi encabim com podem, compartint llit i per terra.


Arriba gent de tot arreu, i es passegen, es banyen, fan ofrenes. Per nosaltres es un espectacle de colors, de gent, d'espiritualitat... L'India tal com ens l'imaginem i ens la pinten. Amb la calor, els cants durant les 24 hores del dia, i el cansament que portavem per que no dir ho, entres com en un estat de pau i de meditacio, i et dediques a fer fotos per intentar copsar un ambient que no es deixa empaquetar en una foto.


Amritsar es el so musical dels plats de metall, que es renten despres de servir apats massius als peregrins, un so que es barreja amb els cants que no s'aturen en tot el dia. I es els colors dels saris i roba que estenen els peregrins, per assecar al sol.

India des de KL

Fins que no he estat sola no he trobat el temps per ordenar i transcriure les notes que he anat prenent i les idees i emocions que hem tingut. Aquestes tres setmanes han estat com un aprenentatge, una preparacio, un recordatori de com funciona tot plegat. A vegades no escollim nosaltres, sino que la vida ens dona el que necessitem, en el sentit del que ens cal per seguir endavant, pero tambe en el sentit del que ens conve, encara que nosaltres ens entestem en no fer-li cas. Com diu una amiga, si no aprens la llico, la vida et tornara a portar el mateix i en major grau fins que te n'assabentis, i ho aprenguis.
Anavem a l'India amb la idea d'establir-nos a Leh, descansar, llegir, fer passejades pels monestirs i gaudir de l'entorn. Amb l'equipatge ja facturat es comenca a endarrerir el vol, fins que s'anula. Ens diuen que hi ha hagut pluges torrencials i hi ha alguns morts. Tambe que les carreteres estan tallades pero la informacio es una mica incerta. Decidim canviar el vol i anar a Amritsar i veure si des d'alla es pot arribar per terra. De totes formes voliem fer aquesta ruta de baixada...

Primera llico, no deixis per dema el que puguis fer avui: en arribar de BCN a Delhi, com que l'hotel de Delhi no era cap cosa vaig pensar "ja em dutxare a Leh", pensant que nomes teniem una hora de vol, i recordant la dutxa del lloc on vam estar l'any passat... Doncs be, vam haver de passar quasi tot el dia a l'aeroport... A l'India, quan tinguis un lavabo i una dutxa a prop, no la deixis passar..., qui sap el que trigaras a trobar el seguent...

per cert, sense accents

Per cert, com es pot comprovar, estic escrivint com puc, haure d'acostumar-me a escriure sense accents ni c trencada... A banda de que tinc un teclat que les lletres estan esborrades i les han repassat amb rotulador...

en marxa

Finalment, m'he posat en marxa... I alhora tinc una sensacio com d'haver-me aturat per fi... Despres d'un mes de juny de no parar tancant i traspassant tots els temes de la feina, gestionant els projectes i les emocions, va venir un mes de juliol de buidar el pis per llogar-lo. Gairebe tot el mes, endrecant, classificant, llencant, i removent mes emocions i records, a traves de les fotos, objectes i energia del pis.... A vegades penso que em vaig bolcar en la feina al juny i en el pis al juliol per no aixecar el cap i prendre consciencia de que tot anava de debo, i no pensar massa en el futur immediat, que amb tota la il.lusio que em feia, tambe em feia una mica de respecte o vertigen...

I be, finalment m'ha escollit l'India. Un desti que no es facil pero molt ben acompanyada. I aquestes tres setmanes a l'India, son com una preparacio a les setmanes que vindran, i tinc per fi la sensacio d'haver-me aturat, de deixar de correr, de tancar els darrers mesos i comencar a obrir i a pensar en els mesos que tinc per endavant...