Barcelona, els dilluns al sol

Vaig deixar una Barcelona càlida, amb nits de lindy a la platja, màniga curta i olor de crema solar. En un salt en el temps, torno a una Barcelona, amb 9 ºC, màniga llarga, i amb olor de castanyes i moniatos, (com diu el Jordi).

En el meu dilluns al sol, volto per la platja a les 10 del matí, intentant recuperar el soroll del mar i el sol. Només aturats, jubilats jugant al domino, llegint, pescant, algun turista despistat, i uns quants indigents.

I fa unes setmanes trobava a faltar una casa, una rentadora, cuinar, una dutxa com cal, i la meva gent. I ara que ho tinc tot, trobo a faltar sentir el soroll del mar des del meu llit barrejat amb els cants de la mesquita, caminar per la platja per anar a veure la posta de sol, banyar-me amb les ulleres i el tub buscant tortugues,... I el meu anonimat, aquí torno a ser la Gemma que tothom coneix, torno als meus hàbits, i em trobo en un entorn conegut. Allà em podia reinventar cada dia amb gent i llocs nous.

Deixo la platja i m'endinso en els blocs de ciment, em miro la gent que no somriu i va corrents a tot arreu, i els indigents cridant cançons desafinades, o demanant-me la roba que porto per la deixalleria, sense donar-me temps a arribar-hi.

I recordo l'Ian, que va estar molt temps a la Marina, i em deia que quan estaven al mar tenien ganes de ser a terra i quan estaven a terra ja frisaven per tornar a ser al mar.

17-10-2010, Abril

Aixo ja s'acaba, em queden tres dies de tornada, de desfer el cami per aeroports diversos, amb una nit i el dia del meu aniversari a Kuala Lumpur i a l'avio... I pensava que hauria de fer una darrera entrada la meva ultima nit a Indonesia, com a cloenda, pero el que no hagues dit mai es que el tema seria l'Abril. Si, la meva neboda va neixer ahir.

Jo pensava que tornava amb prou dies de marge per veure encara la grossa panxa de la Raquel i veure l'Abril acabada de neixer, pero la vida es aixi, i m'agafa uns quants kilometres lluny i unes quantes hores d'avions i aeroports.

He de confessar que avui ha estat el dia que mes m'he enyorat en tot el viatge, i hagues volgut fer com en els dibuixos animats, travessar una porta a Indonesia i apareixer a Barcelona. Pero be, seguint amb la meva filosofia, cal gaudir del moment, i del lloc on estic... Aquest mati m'he banyat per darrera vegada a les aigues turquesa de les Gili, ara ja soc a Bali, i dema avio cap a KL. En el vaixell cap a Bali li he explicat a un basc que tornava en el meu vaixell, que ja soc tieta, li havia d'explicar a algu... 

I tot i que no m'agrada massa la cervesa, a falta de res millor, avui m'he demanat una ampolla per sopar i he begut a la salut de l'Abril.

Encara bo que m'ha agafat ja de tornada, cal dir que d'aquesta forma es molt mes facil acomiadar-me d'aquestes illes...
Petons per l'Abril, i tota la familia amb titols nous: els nous pares, els nous avis i la nova tieta!!

Sulawesi

Sulawesi, nomes el nom ja te alguna cosa que t'atrau. Quatre sil.labes per anomenar una illa amb quatre bracos (mapa),  que amb la seva forma promet ja entorns molt diferents i recorda les estrelles de mar que es poden trobar arreu.

I que te Sulawesi que m'enganxa tant? Es la pregunta que es fa la Cilia, una noia holandesa que comparteix unes setmanes de viatge amb mi. I jo comparteixo aquesta pregunta.

La Cilia havia d'anar a Dharamsala a meditar, si, si, al mateix lloc on vaig estar jo, la vida te aquestes coses, pero a l'ultim moment va decidir anar cap a Indonesia, on ja havia estat fa un munt d'anys i li havia agradat molt.

I li dona voltes al tema, perque diu que Sulawesi es una illa molt maca pero no mes que altres llocs, les platges son millors a Thailandia, ha vist ja moltes cerimonies en altres illes...

I potser te rao, no es per la cultura Toraja, on tot gira al voltant de la mort, ni perque et convidin a un casament quan t'atures a prendre un cafe, ni per les illes Togian, que estan realment aillades, sense connexio, ni telefon, ni cobertura, ..., ni per les platges, ni pels peixos de colors que veiem arreu fent snorkel a peu de platja. I jo li dic que potser es perque va estar a Indonesia fa molts anys i ara li agrada retrobar-s'hi, i per contra a mi m'agrada perque es un descobriment.

I segueix donant-li voltes, i diu que potser es per la gent, que es tan maca. I estic totalment d'acord, pero li dic que per la mateixa regla de tres, hi ha gent maca a molts llocs. I al final, al vespre, despres de sopar arros i peix a l'illeta on ens trobem a l'arxipelag Togian, un noi indonesi treu la guitarra i el vi d'arros, i canta unes cancons que no entenem pero que sonen com cancons de desamor... I, la Cilia em diu, ja se perque m'agrada tant Sulawesi, perque en aquest viatge he apres a disfrutar en cada moment del lloc on estic.

I jo penso que per aixo ens hem trobat, perque les dues estem en el mateix, i ens hem acompanyat en aquesta aventura.

Connexio...

Torno a estar connectada, durant les ultimes setmanes he tingut poques oportunitats de connectar-me i m'he limitat a veure correus.... Se m'acumulen doncs les histories i les experiencies, per on comencar? Despres de 3 setmanes a Sulawesi i una a Lombok podria escriure un post quasi per cada dia....

I alhora estic ja connectant amb Barcelona, estic en el compte enrere..., escrivint des d'un cafe en una platja, sentint el soroll del mar i veient el color blau..., i comencant a pensar en la gent i preparant-me per les coses bones que te Barcelona, en les comoditats que no he tingut des de fa temps, suposo que aixi sera mes facil la tornada...