Escrivint des del bus

He pres ja uns quants busos, pero aquest és el primer que té internet, o potser és el primer que agafo a classe vip... Per tant aquest post l'escric de camí cap a Lima.

Els busos en general són molt comodes, hi ha moltes categories, semicama, salon cama, cama ejecutivo, un lio, i depen tambe de la companyia. A excepcio del sud d'Argentina on vaig haver de viatjar en un bus classic sense quasi reclinació, tots es reclinen i pots dormir bastant.

A Chile hi ha un panell on informa del nom dels conductors, del temps que porten de conducció, ja que no poden sobrepassar les 5 hores, del santoral del dia (aixi vaig saber que vaig sortir de La Serena i era San Tomas, i vaig arribar a Arica que era Santa Paola), i de la velocitat que porta. Si excedeix el limit de velocitat pita, o sigui que com es despisti una mica el conductor, anem sentint pitades quan estem a 101 kms./h.

En els de classe estandard, la veritat es que es fa molta més relacio amb la gent, estem tots més enganxats... Una senyora em va donar les seves dades per si parava un dia per Valdivia (era una senyora que treballava a alcoholicos anonimos i em va estar explicant tota la seva vida). Vaig trobar un miner que aprofitava els seus 10 dies de descans per voltar, abans de tornar a treballar 20 dies seguits... Una senyora em va convidar a un gelat, i compartim el menjar que portem... A moltes parades pugen venenedors venent empanades i sandvitxos... i aixi van passant les hores...  I ens riem dels snacks que ens donen perque ens han donat tres vegades un paquet exactament igual amb unes galetes i un suc...

Les pelicules son un capitol a part, fins ara la veritat es que bastant dolentes, no costaria tant tampoc posar la tipica peli comercial americana per tots els publics....

Normalment va un assistent amb els conductors que s'encarrega de tot, et pren les dades, i reparteix el menjar. En aquest bus he flipat, una hostessa com en un avió, ens han passat un video de seguretat i ens han dit que la tripulacio es composa de dos pilots, he hagut d obrir els ulls per assegurar-me que  no estava en un avio...  I suposo que es perque es classe vip, he triat el sopar... Aixi, es un plaer viatjar...

Amplio la informació: a l'últim bus van organitzar un bingo. Endevineu el premi: un bitllet de tornada. Nooo 20 hores més noooo....

Cap a Peru

Deixo Arica, una ciutat en el desert. En el hostel hi havia un escrit a la porta "What a hell I'll do in Arica? Check out!" o algo aixi... Vaig oblidar fer la foto... Prop d'Arica hi ha parcs naturals pero en un dia es una mica just tenint en compte que son 6 hores de transport d'anada i un desnivell de nivell del mar fins a 4000 metres. Per tant ahir em vaig dedicar a reposar i passejar per Arica, juntament amb un munt de turistes que havien desembarcat d un creuer. La ciutat estava presa pels turistes...

Creo la frontera fins a Tacna, en un taxi colectiu. Sortir de Xile sempre es mes facil que entrar, i anem rapid. I com que a mes, hi ha 2 h de diferencia, cosa que jo no sabia, arribo a Tacna amb molt de temps fins al proper bus. I decideixo donar una volta per Tacna despres que a l'estacio s'ofereixen a guardar-me la motxilla.

Tacna esta a uns 60 kms d'Arica pero es totalment Peru, comencant per la gent, amb els trets molt mes indigenes, veig ja moltes dones amb llargues trenes venent coses al carrer, i veig mes gent pidolant... Amb tot, potser m ho imagino jo, pero em sembla veure la gent mes somrient... I res, passejo una estona i acabo al mercat, essent diumenge pensava que estaria tancat pero he tingut sort, no tanca mai.... I el millor lloc per menjar sempre es el mercat local. Amb el canvi d'horari, son prop de les 12  pero dino per anar llesta pel bus que m'espera. I m'assec amb la Ines, ens demanem les dues un plat d'arros amb marisc i ceviche. Un dels millors plats que he menjat durant el viatge, i per l'equivalent a uns 3 euros. Ja m'havien dit que es menjava molt be a Peru... A Chile el cert es que he cuinat molt a l'hostal, perque es tot mes car, pero els dies que he menjat fora, no he menjat res molt especial... Tinc la teoria que Chile tenen una excel.lent materia primera pero que no saben elaborar-la massa, vaja, que l'elaboracio es molt basica..., en els restaurants de diari, i fan molts fregits.

El plat no me'l puc ni acabar, i ella em comenta que no havia esmorzat i que a Peru es menja molt... El que em deixa parada es quan em diu que aixo es el seu esmorzar, que despres dinara... La Ines em vol convidar a beguda pero insisteixo i acabo convidant-la jo, i ens donem les adreces perque mai se sap...

El segon "mesiversario"

Abriendo bien los ojos,

fijarme en los detalles,

despertar mis sentidos,

fundirme con el aire.

(...)

Escapar del tiempo y vivir sin miedo

contemplar la vida es un misterio

escuchar silencio y perderme dentro

encntrar respuesta al susurro al viento.

(...)

Conectar con mi ser y espabilar,

proyectar mi alegría y observar

y liberar mi mente, sentir con claridad,

que hay un nuevo mundo y del presente disfrutar.

Detalles, Chambao

Recordant als amics de Madrid que celebraven cada mes de viatge... El primer el vaig passar a Chiloé, per primera vegada en tot el viatge va coincidir que dormia en una habitació sooolaaaa..., i en una illa que em va encantar. I en aquest punt de viatge vaig començar a descansar de hostels, i vaig començar a conviure amb gent xilena, a través del couchsurfing....

El segon mes, he decidit que puc conviure també amb xilens en els hostels, perquè ara estan de vacances, i  no vull viatjar només amb couchsurfing, ho vull alternar i també es interessant trobar viatgers i intercanviar consells... I el meu segon mesiversari el vaig passar en el bus, escoltant aquesta cançó de Chambao, anant cap a Arica, una ciutat xilena, on sóc ara, actualitzant el bloc, perquè com us ho diria, el millor de Xile no són les ciutats...

I res, va ser com sentir-la per primera vegada, i ara trobo aquest video...

Has de ballar

Decideixo provar una de les terapies de la vall, abans de marxar, ja que estic cap a la meitat del viatge i m'anira be reequilibrar energies... I em faig una alineacio de xacras, que no havia fet mai, aixi sortire ben aliniada pel bus...

Em sorpren perque em fa una diagnosi i veu coses en els meus xacres que tenen molt sentit per mi... I em posa deures per seguir treballant durant el viatge i quan torni... I soprenentment, a banda de recomanar-me meditar, cosa que ja estava intentant fer encara que a dosis minimes, em recomana ballar. Em diu que alla on vagi tracti de buscar llocs on pugui ballar les danses etniques de cada lloc... I penso que te molt sentit, en aquests dos mesos nomes vaig ballar un dia lindy a Buenos Aires, i alguns balls a la casa de la Claudia, la meva amiga biodanzante. I clar, el meu cos esta demanant-ho...

Sueltame valle

Despres de setmanes sense escriure, tinc un munt d'histories pendents... Des que vaig comencar a fer couchsurfing he tingut menys internet, i un cop perds el costum, cada cop costa mes, algun dia escriure les coses que tinc pendents, pero avui es avui, i estic a Elqui.

El fet de tenir el vol de Lima a Illa de Pascua, m'ha condicionat una mica el calendari pero tambe m'ha donat una guia, un horitzo, per organitzar-me el viatge. Es per aixo que vaig decidir seguir pujant per Xile fins a Lima per carretera, pero alhora, sense correr pel fet de tenir el vol. Amb aixo, em trobo encara a 40 hores de bus de Lima, que fare repartides en 5 dies, i dos autobusos diferents... Pero Rapa Nui s'ho val. I he decidit, si no canvio de plans, que baixare despres per Peru-Bolivia i el nord d'Argentina-Xile que ara em deixare pel cami... De moment aquest es el pla, subjecte a canvis, clar...

Ara porto 4 dies a la Vall d'Elqui, una mica em recorda a Nubra Valley, a Ladakh, la sensacio es la mateixa.. De totes formes aqui corre una mica mes d'alcohol, es una vall fertil, famosa pels cultius de raim i bodegues de Pisco, pero alhora un lloc on es concentra un munt de gent alternativa, on es fa meditacio, terapies, i mooolt tranquil. El poble on paro es deia Las Gredas (alguna cosa aixi com argila...), despres es va dir la Union, i finalment el van rebatejar com a Pisco Elqui. Son estranys aquests xilens, rebatejant pobles... Es veu que ho van fer per defensar l'origen xile del pisco, i tenir com una denominacio d'origen, ja que a Peru es veu que existeix un lloc anomenat Pisco. Pero al contrari del que podria semblar es molt tranquil, en moltes zones no hi ha cobertura, no hi ha caixers automatics, nomes els serveis mes basics,

Es tambe famos perque te uns 340 dies de sol a l'any, zero nuvols, i han ubicat aqui diversos observatoris astronomics.

He recorregut la vall en bici, m'he banyat al riu, he anat a una sessio de meditacio, he pujat en cavall a un mirador des d'on es veu tota la vall... He anat a un observatori per turistes on t'ensenyen les constel.lacions principals i et donen nocions d'astronomia... I la resta del temps, veient el paisatge des del jardi amb piscineta del meu hostal, de dia el paisatge de marrons, verds i blaus, de nit les estrelles i la lluna.

Crec que al fnal estic fent mes vacances que viatge, al reves que al principi.... Potser va sent hora que torni a viatjar... I com  em va dir un noi que s'ha instal.lat aqui, quan va veure que em quedava uns quants dies, "sueltame valle"

Bon any i bons reis!

Amb uns dies de retard, us desitjo un bon any 2011, i de passada ja uns bons reis. Com que aquí no se celebren, ni me'n recordava, quasi...

El cap d'any el vaig celebrar a Puerto Varas, amb la Claudia, el seu pololo, i els seus tres fills, i dos couchsurfers més, una noia de Québec i un noi alemany. Vam cuinar, vam sopar tots plegats, vam prendre llenties per tenir sort en el nou any, i vam anar al llac a veure els focs artificials des de la platja. El cel allà és tan net que es confonien les espurnes que deixaven els focs amb les estrelles del cel. Vam brindar amb una espècie de champany i vam anar a ballar una estona al carrer principal, amb tot el poble. La festa allà va acabar aviat i vam anar cap a la casa on ens vam trobar amb alguns veïns i amics i va seguir la festa fins a la matinada... I res, el dia següent tots a la platja a dormir una estona, en una platja plena de famílies fent asados i picnics, amb l'aigua gelada i els volcans nevats a l'horitzó.

I res, a començar un nou any, el 2010 ha tingut com dues parts, realment semblen dos anys diferents, un fins l'1 de juliol i l'altre a partir del dia 1. I què millor que acabar un any viatjant i començar-lo viatjant!

Us desitjo que el 2011 trobeu la felicitat en cada moment i en cada lloc on us trobeu, viatjant, treballant, ballant, sense aplaçar-la, no cal esperar un moment millor per trobar-la.