ViscA Barcelona

Una ciutat on la meva peixatera és una dissenyadora de joies que venia per tot el món, i un bon dia va decidir canviar d'ofici. I ara ven peix sense moure's del barri. Qui sap si el carnisser és un astronauta retirat, o la fornera havia estat estrella del porno...

ViscA Barcelona

de bruixeria...

De cop em trobo comprant musc (almizcle, que sona més esotèric), per fer un ritual per aconseguir els meus propòsits... El dubte: com el vols...? ni idea, no volia dir-li per que era ... quina vergonya. Em va proposar un oli i em va semblar perfecte...

Un amic em parla que ha anat a veure una bruixa... que és boníssima i ho encerta tot...

Envoltats de tecnologia, ciència, i racionalitat, sortim a buscar les bruixes per què ens orientin, per trobar un punt de referència, per què intuïm que hi ha alguna cosa més, o simplement per què necessitem on aferrar-nos.

bruixetes, gràcies

els diferents

sovint busquem i destaquem en els altres la diferència... els trets que sobresurten de la majoria i que ens permeten catalogar-los com malalts, diferents, discapacitats ... per què? potser per confirmar-nos amb satisfacció que som normals? per sentir-nos millor perque no patim cap d'aquestes discapacitats? Discapacitats emocionalment, busquem en el nostre entorn el què ens faci sentir millor, que ens faci pensar que hem de ser feliços, després de comparar-nos amb els diferents...

Però de cop, els diferents, ens donen una lliçó de força, alegria, i de com la vida és fàcil i divertida, i com de la diferència en pots fer una fortalesa... com si fos la teva arma secreta...


vaig conèixer el Neil Harbisson a BTV, no sabia què era l'acromatopsia, i ara sé que és una forma de veure el món en blanc i negre que et permet fer-te un expert en colors..


D'altra banda llegeixo la penúltima entrevista a Pasqual Maragall

Per què i per a què busquem la diferència i no l'enriquiment...? Ens adonarem per fi que nosaltres també som únics i diferents?

ViscA Barcelona

Visc a una ciutat on els pidolaires es confonen amb les estàtues humanes, amb vestits estrafolaris, glaçats pel fred resten inmòbils amb la mà estesa.
ViscA Barcelona

anada i tornada

Un noi puja al tren, s’asseu i obre el seu bloc de dibuix. Una llambregada ràpida al vagó, i els seus ulls s’aturen… Una noia morena amb un serrell espès, amb vermell als llavis, que es fa mirar pel seu aspecte de nina.

Amb un retolador blau, comença a fer traços irregulars, sincopats. Poc a poc, les línies van donant forma a la noia que seu, absent, en un racó del vagó. Insisteix amb el blau al serrell, als llavis, movent el retolador de forma brusca i ràpida. Va baixant pel bloc dibuixant els braços, les mans de la noia, la faldilla de coloraines on hi reposa una llibreta, en la que va prenent notes. El blau va tacant el full, i el munt de gargots del principi es va convertint en una nina blava.

A l’altra banda del vagó, la noia segueix immòbil prenent notes a la llibreta, només aixecant el cap de tant en tant, recorrent amb la vista el vagó. A la seva llibreta de notes s’hi pot llegir: “un noi puja al tren, s’asseu i obre el seu bloc de dibuix. Una llambregada ràpida al vagó, i els seus ulls s’aturen… Una noia morena amb un serrell espès, amb vermell als llavis, que es fa mirar pel seu aspecte de nina...”

somrient a la vida

Expliquen que pel passaport canadenc només accepten una foto on s'estigui seriós, sense somriure.
I avui he sentit que a Guinea Bissau només admeten fotos somrient.
Sense comentaris....

petites perles de carrer

Al Zúrich...
"mmm, me encantó Memorias de Africa... realmente me encanta Susan Sarandon"

Prenent una orxata...
"Esa chica, todo y que era fea, se casó"