fent vipasana

Vipasana vol dir introspeccio. Hi ha qui fa estades anomenades Vipasana, 7-10 dies en silenci, els mes avancats, mes temps, meditant, fent nomes un apat al dia i dormint poc. El sentit que te, es superar els sentiments i pensaments negatius, treballar per la pau interior, a traves de la concentracio i de l'analisi dels pensaments que ens van venint.

A mi m'atreu la idea pero no en tenia ganes, em feia com una mica de mandra, i no estant sola, no em venia de gust tancar-me en silenci en un lloc, ja tindre temps d'estar sola amb els meus pensaments. De tota manera els nostres dies a Dharamsala acaben sent com un vipasana alternatiu. D'alguna manera, no es el lloc on voliem estar, pero aprenem a gaudir del present, dels pocs raigs de sol quan n'hi ha, de veure ploure, acceptar que tindrem la roba i la motxilla humida fins que no marxem d'alla... Es curios, quan surt un raig de sol, la gent s'activa rapidament i es posa a rentar i estendre la roba. I aixo fem, que surt el sol, aprofitem per fer unes coses, quan no surt, aprofitem per fer altres coses.

Al curs de meditacio ens deien que els pensaments son com nuvols, son passatgers, tota una llico en un lloc que no para de ploure, pots aferrar-te als nuvols i lamentar-te'n o deixar-los passar.

I pensem que si l'any passat vam anar als teachings del Dalai Lama, i vam tenir la teoria, aquest any tenim la part practica.

Coses a fer a Dharamsala

Estem a Dharamsala, com si fos alguna cosa provisional, com no acabant d'acceptar del tot la situacio, mirant la previsio del temps i l'estat de les carreteres... Ens faria il.lusio anar a Spiti Valley, el mes semblant a Leh per aquella zona, pero finalment ho acabem descartant, segueix plovent i han baixat les temperatures...

Decidim fer cas a les catalanes i gaudir de les moltes coses que ofereix Dharamsala, McLeod Ganj. Acabem dient-li MCloud Ganj, pels nuvols constants... Inicialment, com que seguim amb el ritme de Barcelona, comencem a omplir-nos el temps amb coses, suposo que tenim una certa por al buit, al silenci, a la quietud...

Visitem els edificis del govern tibeta, el temple de la residencia del Dalai Lama, i assistim a una pregaria portada per ell. Descobrim un precios cami circular que envolta el temple, i el recorrem entre la gent local, fent voltar els cilindres de pregaria. Anem a un centre de refugiats tibetans, un dels molts que hi ha a l'India, i passem la tarda escoltant els nens cantar a classe... Fem un curs fantastic de cuina india, a casa d'una familia, crec que el meu concepte de la cuina india va canviar des d'aquell curs, de tant que vaig gaudir. En un altre curs aprenem a fer momos tibetans... Poc a poc comencem a baixar el ritme i Dharamsala es va convertint en un lloc d'aturada.

Agafem l'habit de pujar cada mati al temple budista de Tushita, on fan una breu meditacio guiada, tot un descobriment. Plogui o no, anem cap alla, comencem el dia d'una altra manera. Ens agrada tant que decidim fer un curs de dos dies d'introduccio a la meditacio. Potser el vol fallit a Leh, que casualment vam decidir agafar pel mateix dia de les pluges, tenia aquest sentit, teniem un altre desti, haviem d'aturar-nos a Dharamsala i aprendre a meditar i tot el que comporta la filosofia budista: viure el present i acceptar-lo, no pensar en el passat ni en el futur, controlar els pensaments i sentiments i no aferrar-nos-hi, tant si son bons com si son dolents. I entendre que la felicitat es construeix a partir de la tranquilitat de la ment.... I es curios perque ultimament, abans de marxar tenia molt la sensacio que necessitava calmar-me, deixar els pensaments recorrents sobre coses passades o el que vindra, no donar-hi voltes. I a vegades estava en un lloc, pensant en estar en una altra banda... I de nou, em torno a trobar el que necessitava...

PD: estic escrivint des d'Indonesia, hi ha un decalatge temporal de moment. Avui, per cert, tambe plou, i es un dia d'aturada, comencava a anar molt cansada de no parar amunt i avall, i ha vingut la pluja a aturar-me i a donar-me mes temps per escriure.

Cap a Dharamsala, o el lloc es el menys important

Preguntem per anar cap al nord, pero finalment ho descartem. La zona de Srinagar esta complicada, tant pels conflictes politics, com pel clima. Sembla que efectivament la carretera no esta en condicions i si normalment les carreteres ja son complicades, aventurar-nos sense saber com estan les carreteres, no te massa sentit. Decidim anar cap a Dharamsala.

Es curios perque arribem molt tard, i sembla que a tot arreu esta molt ple, pero tot s'encarrila sol. Hem compartit cotxe amb unes noies que havien reservat allotjament. Resulta que com era tant tard ja no el guardaven, pero finalment ens troben una habitacio de 4 on ens encabim tots 5, i llestos. Anem millorant, despres de l'hotel cutre de Delhi, el dormitori compartit d'Amritsar, ara nomes compartim entre 5, i ens encabim tres en un llit doble.Dharamsala es un lloc turistic, pels atractius que te i perque esta connectat amb altres punts turistics. Tambe hi ha molt turisme local, que fuig de la calor de Delhi i voltants, ja que Dharamsala esta nomes a una nit de Delhi. I realment es molt bonic.

Es un lloc de contrastos, residencia oficial del Dalai Lama i seu del govern tibeta a l'exili, esta ple de monjos i exiliats tibetans, barrejats amb els turistes, els souvenirs i els cafes occidentals pels guiris... Veus nens monjos connectats a internet, els joves d'alla espatllats per la festa que porten els occidentals, i tothom que et vol vendre alguna cosa... Pero tot plegat te una harmonia especial, envoltat de muntanyes i verd.

De fet, quan arribem d'Amritsar, sembla ideal, sortim de la xafogor, fa un ambient molt fresc... Pero al cap d'uns dies, l'ambient fresc es converteix en no veure practicament el sol, estar envoltats d'una boira tot el dia, quan deixa de ploure, clar.... Unes catalanes que porten 15 dies alla, ens diuen que estan pensant en muntar una oficina per assessorar el catala deprimit, que elles li han trobat el gust, i que hi ha un munt de coses a fer. I nosaltres pensavem que no n'hi ha per tant, pero a mesura que passen els dies les anem entenent...
Quantes vegades en aquest viatge em vindra al cap la frase que deia abans de marxar: de fet el lloc m'es igual, el que vull es agafar perspectiva, mirar-me les coses des de fora, des de lluny. Si, si, pero en el fons portem un munt d'expectatives... I be, suposo que la llico era aprendre a ser mes flexibles, i a gaudir del moment, estiguis on estiguis. I poc a poc el lloc comenca a ser el menys important.

Amritsar

Amritsar allotja el temple daurat, un lloc de peregrinatge dels sikhs, un grup religios procedent del Punjab, clarament reconeixible pels seus turbants. Els peregrins s'allotgen alla mateix, en grans espais compartits, i hi ha un espai per turistes on dormim nosaltres. Esta col.lapsat, i ens hi encabim com podem, compartint llit i per terra.


Arriba gent de tot arreu, i es passegen, es banyen, fan ofrenes. Per nosaltres es un espectacle de colors, de gent, d'espiritualitat... L'India tal com ens l'imaginem i ens la pinten. Amb la calor, els cants durant les 24 hores del dia, i el cansament que portavem per que no dir ho, entres com en un estat de pau i de meditacio, i et dediques a fer fotos per intentar copsar un ambient que no es deixa empaquetar en una foto.


Amritsar es el so musical dels plats de metall, que es renten despres de servir apats massius als peregrins, un so que es barreja amb els cants que no s'aturen en tot el dia. I es els colors dels saris i roba que estenen els peregrins, per assecar al sol.

India des de KL

Fins que no he estat sola no he trobat el temps per ordenar i transcriure les notes que he anat prenent i les idees i emocions que hem tingut. Aquestes tres setmanes han estat com un aprenentatge, una preparacio, un recordatori de com funciona tot plegat. A vegades no escollim nosaltres, sino que la vida ens dona el que necessitem, en el sentit del que ens cal per seguir endavant, pero tambe en el sentit del que ens conve, encara que nosaltres ens entestem en no fer-li cas. Com diu una amiga, si no aprens la llico, la vida et tornara a portar el mateix i en major grau fins que te n'assabentis, i ho aprenguis.
Anavem a l'India amb la idea d'establir-nos a Leh, descansar, llegir, fer passejades pels monestirs i gaudir de l'entorn. Amb l'equipatge ja facturat es comenca a endarrerir el vol, fins que s'anula. Ens diuen que hi ha hagut pluges torrencials i hi ha alguns morts. Tambe que les carreteres estan tallades pero la informacio es una mica incerta. Decidim canviar el vol i anar a Amritsar i veure si des d'alla es pot arribar per terra. De totes formes voliem fer aquesta ruta de baixada...

Primera llico, no deixis per dema el que puguis fer avui: en arribar de BCN a Delhi, com que l'hotel de Delhi no era cap cosa vaig pensar "ja em dutxare a Leh", pensant que nomes teniem una hora de vol, i recordant la dutxa del lloc on vam estar l'any passat... Doncs be, vam haver de passar quasi tot el dia a l'aeroport... A l'India, quan tinguis un lavabo i una dutxa a prop, no la deixis passar..., qui sap el que trigaras a trobar el seguent...

per cert, sense accents

Per cert, com es pot comprovar, estic escrivint com puc, haure d'acostumar-me a escriure sense accents ni c trencada... A banda de que tinc un teclat que les lletres estan esborrades i les han repassat amb rotulador...

en marxa

Finalment, m'he posat en marxa... I alhora tinc una sensacio com d'haver-me aturat per fi... Despres d'un mes de juny de no parar tancant i traspassant tots els temes de la feina, gestionant els projectes i les emocions, va venir un mes de juliol de buidar el pis per llogar-lo. Gairebe tot el mes, endrecant, classificant, llencant, i removent mes emocions i records, a traves de les fotos, objectes i energia del pis.... A vegades penso que em vaig bolcar en la feina al juny i en el pis al juliol per no aixecar el cap i prendre consciencia de que tot anava de debo, i no pensar massa en el futur immediat, que amb tota la il.lusio que em feia, tambe em feia una mica de respecte o vertigen...

I be, finalment m'ha escollit l'India. Un desti que no es facil pero molt ben acompanyada. I aquestes tres setmanes a l'India, son com una preparacio a les setmanes que vindran, i tinc per fi la sensacio d'haver-me aturat, de deixar de correr, de tancar els darrers mesos i comencar a obrir i a pensar en els mesos que tinc per endavant...