una nova etapa

Avui és el principi d'una nova etapa, molt esperada, somniada... És la prova que només hem de decidir què volem i posar fil a l'agulla. I poc a poc, les coses es van posant al seu lloc i amb una mica de paciència, tranquilitat, i per què no, algunes llàgrimes, tot s'aconsegueix, i al final el procés ha valgut la pena. I el què queda del 2010 serà un any de sortir a fora, d'agafar perspectiva, no importa des d'on, però mirar el meu món d'avui des d'un altra perspectiva.

un any

Novament, que ràpid passa el temps... es veu que ja fa un any que vaig inaugurar aquest bloc. Molt moviment no hem tingut, potser ara és el moment de començar-se a moure...

canvis

Em diu l'Adrià, que la vida passa molt depressa quan no tens canvis... És cert, de cop mires enrera i han passat 7 o 8 anys amb el mateix pis, la mateixa feina, el mateix entorn.... Bé, amb la petita o gran diferència que ha aparegut el lindy, que em fa riure i cantar ritmes de bon matí...

I potser la teoria de l'Adrià és la resposta a tot, explica moltes coses, és la forma d'explicar que busqui o necessiti un canvi... Només vull que la vida passi més a poc a poc.

ViscA Barcelona

Una ciutat on la meva peixatera és una dissenyadora de joies que venia per tot el món, i un bon dia va decidir canviar d'ofici. I ara ven peix sense moure's del barri. Qui sap si el carnisser és un astronauta retirat, o la fornera havia estat estrella del porno...

ViscA Barcelona

de bruixeria...

De cop em trobo comprant musc (almizcle, que sona més esotèric), per fer un ritual per aconseguir els meus propòsits... El dubte: com el vols...? ni idea, no volia dir-li per que era ... quina vergonya. Em va proposar un oli i em va semblar perfecte...

Un amic em parla que ha anat a veure una bruixa... que és boníssima i ho encerta tot...

Envoltats de tecnologia, ciència, i racionalitat, sortim a buscar les bruixes per què ens orientin, per trobar un punt de referència, per què intuïm que hi ha alguna cosa més, o simplement per què necessitem on aferrar-nos.

bruixetes, gràcies

els diferents

sovint busquem i destaquem en els altres la diferència... els trets que sobresurten de la majoria i que ens permeten catalogar-los com malalts, diferents, discapacitats ... per què? potser per confirmar-nos amb satisfacció que som normals? per sentir-nos millor perque no patim cap d'aquestes discapacitats? Discapacitats emocionalment, busquem en el nostre entorn el què ens faci sentir millor, que ens faci pensar que hem de ser feliços, després de comparar-nos amb els diferents...

Però de cop, els diferents, ens donen una lliçó de força, alegria, i de com la vida és fàcil i divertida, i com de la diferència en pots fer una fortalesa... com si fos la teva arma secreta...


vaig conèixer el Neil Harbisson a BTV, no sabia què era l'acromatopsia, i ara sé que és una forma de veure el món en blanc i negre que et permet fer-te un expert en colors..


D'altra banda llegeixo la penúltima entrevista a Pasqual Maragall

Per què i per a què busquem la diferència i no l'enriquiment...? Ens adonarem per fi que nosaltres també som únics i diferents?

ViscA Barcelona

Visc a una ciutat on els pidolaires es confonen amb les estàtues humanes, amb vestits estrafolaris, glaçats pel fred resten inmòbils amb la mà estesa.
ViscA Barcelona