Novament, que ràpid passa el temps... es veu que ja fa un any que vaig inaugurar aquest bloc. Molt moviment no hem tingut, potser ara és el moment de començar-se a moure...
Em diu l'Adrià, que la vida passa molt depressa quan no tens canvis... És cert, de cop mires enrera i han passat 7 o 8 anys amb el mateix pis, la mateixa feina, el mateix entorn.... Bé, amb la petita o gran diferència que ha aparegut el lindy, que em fa riure i cantar ritmes de bon matí...
I potser la teoria de l'Adrià és la resposta a tot, explica moltes coses, és la forma d'explicar que busqui o necessiti un canvi... Només vull que la vida passi més a poc a poc.
Als grans els agraden les xifres. Quant se'ls parla d'un nou amic, no pregunten mai sobre l'essencial d'ell. No se'ls acut mai preguntar: "Quin to té la seva veu? Quins jocs prefereix? Li agrada col·leccionar papallones?" Però en canvi pregunten: "Quina edat té? Quants germans? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?" Només amb aquests detalls creuen conèixer'l.
No soc un número
-
El presoner no vol eixir de la presó. Només anhelava saber que existia la
sortida i, sobretot, conèixer-ne la seva localització. Però un cop trobada…
Ai!, ...
Oblivion
-
Foto: Sebastian Weiss
Recorda
que m'has d'oblidar,
grava al teu cervell
que m'has d'esborrar del cap,
escriu
el meu nom a les parets
per cobrir-lo...
Épilogue
-
Pis,… c’était comment ton année sabbatique? En voilà une question. Je suis
tenté d’y aller de la réponse courte : Merveilleux, et de passer à un autre
suje...
"Sin papeles" en Península Valdés
-
Hola a tots/es!!
En la última entrada, que escribimos "depressa i corrents", no os contamos
un percancillo que nos pasó en nuestro viaje de Ushuaia a Puert...