Un noi puja al tren, s’asseu i obre el seu bloc de dibuix. Una llambregada ràpida al vagó, i els seus ulls s’aturen… Una noia morena amb un serrell espès, amb vermell als llavis, que es fa mirar pel seu aspecte de nina.
Amb un retolador blau, comença a fer traços irregulars, sincopats. Poc a poc, les línies van donant forma a la noia que seu, absent, en un racó del vagó. Insisteix amb el blau al serrell, als llavis, movent el retolador de forma brusca i ràpida. Va baixant pel bloc dibuixant els braços, les mans de la noia, la faldilla de coloraines on hi reposa una llibreta, en la que va prenent notes. El blau va tacant el full, i el munt de gargots del principi es va convertint en una nina blava.
A l’altra banda del vagó, la noia segueix immòbil prenent notes a la llibreta, només aixecant el cap de tant en tant, recorrent amb la vista el vagó. A la seva llibreta de notes s’hi pot llegir: “un noi puja al tren, s’asseu i obre el seu bloc de dibuix. Una llambregada ràpida al vagó, i els seus ulls s’aturen… Una noia morena amb un serrell espès, amb vermell als llavis, que es fa mirar pel seu aspecte de nina...”
