uff què difícil posar-li títol. a aquest espai.. Al final entre els dos llibres que he llegit fa res, m'he inspirat en el de Nicole Krauss, traduït com "Llega un hombre y dice".
Em va encantar "La historia del amor" i vaig buscar més llibres d'ella. Llega un hombre y dice, és el primer que va escriure.
Un home desapareix i el troben emmig del desert, no recorda res. Finalment aconsegueix recuperar records fins els dotze anys, la resta res, un forat negre, no recorda la seva dona ni amics, què trobava divertit, trist, què li molestava? li pregunta a la seva dona si li agradava fumar i si era bo al llit... I no té molt clar si vol recordar-ho. "saps, a vegades tinc la impressió que no sommés que una successió d'hàbits,-diu la seva dona Anna-. Els gestos que repetim una i altra vegada només expressen la nostra necessitat de ser reconeguts. Sense ells no aconseguirien identificar-nos Hauriem de tornar a inventar-nos a nosaltres mateixos a cada minut." ...en el fons Anna es pregunta si és possible estimar algú prescindint dels hàbits.
I bé, si un dia arribo i no em reconeixo, oblido, sempre puc resseguir les pedretes que hauré anat deixant en aquest lloc... Sé que podré recuperar, recordar, i reconèixer... però només si vull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada