diumenge, 15 d’abril del 2012

L'ombra de l'eunuc

De vegades penso que la persona és un animal que s'ho té molt mal muntat perquè sis segons i mig poden marcar-te un forat al somriure i al cap de vint-i-cinc anys, encara se't veu la marca d'aquells sis segons i mig./

Llavors em va saber greu no haver estat present a l'enterrament del poeta al seu cementiri.
-A tu sempre et sap greu tot el què no fas.
-Sí.
-I per què no mires el que fas? /

Des de llavors, i ja ha passat tant de temps, intento, però no ho aconsegueixo, continuar vivint amb aquest dolor agudíssim dins de la memòria. Per això, també, ni l'amenaça de la veu rogallosa ja no em fa por perquè arriba un moment en què t'adones que amb la mort només et mors. I llavors deixes de sentir basarda./

En aquells moments jo ja tenia dibuixada dins desl meus ulls aquella fina ratlla d'odi, una ratlla tensa com un fil de pescar, tibada i fina però tan forta que, usada amb habilitat pot decapitar./

que no anava de putes com la gent de bé perquè jo era un home de mal. /


...amb un encàrrec per anar tirant que consisteix en acceptar que viure és aprendre a dur aquest fragment de vida no volguda i les seves conseqüències fins a la mort"./

Van estar parlant encara una bona estona fent esforços per desfer la tibantor de l'esgrima. Va tornar la calma suau i, de molt poc, en Miquel va estar a punt de dir-li t'estimo, Teresa, no t`he deixat d'estimar mai. Però no li ho vaig voler dir per por de tibar massa la bona sort de l'encontre, i perquè , en el fons, la tossuderia d'aquell viatge inoportú a Praga em tocava la moral./

Quan mira enrera el crític veu l'ombra d'un eunuc.



Jaume Cabré

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada