No et pots veure. Saps com ets gràcies als miralls i a les fotografies, però en el món, quan et mous entre els altres humans ja siguin amics, desconeguts o els éssers més estimats, el teu rostre t'és invisible.
Pots veure altres parts de tu, (...) però no pas el rostre, mai el rostre, i en el fons- si més no per als altres- el teu rostre és qui ets, el fet essencial de la teva identiat.
(...)
Tots som estranys de nosaltres mateixos, i si tenim cap idea de qui som, és només perquè vivim dins els ulls dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada