I ara que ja porto uns dies a Barcelona, i ja estic païnt tot, sóc capaç d'escriure alguna cosa...
A vegades sembla que he tingut un bonic somni, sembla una pel-lícula, plena de paisatges, coneixent gent, passant moments bons i altres no tan bons, aprenent... Però no és un somni, perquè en despertar ja no em trobo la vida que tenia abans.
I durant 6+3 mesos m'he preocupat de carregar la bateria de la camera enlloc de la Blackberry, de mirar correus d'amics enlloc dels de la feina.. M'he "estressat" pels propers passos a fer, enlloc d'estressar-me en reunions absurdes...He dormit en un munt de llocs diferents, he pujat en busos, trens, vaixells, avions, bicicletes, cavalls... enlloc de la Linia verda o groga del metro.He planificat destins enlloc de planificar projectes, i l'únic pressupost que he controlat és el de despeses diàries, sense pensar en rendabilitats, marges bruts...
He canviat el lindy pel tango i balls de l'illa de pasqua. Els meus objectius han estat les postes de sol, i el meu cap he estat jo.
M'he perdut també moltes coses: 6 mesos de l'Abril, els 40 anys de moltes amigues meves, i altres aniversaris de gent que estimo, veure créixer la panxeta d'algunes que estan a punt de ser mares, estar a prop d'amics i parents que han perdut algú estimat o que han passat un mal moment, i molts dies de swing. I avui, sé que no tinc la vida que tenia abans, ni vull tenir-la, i sé que poc a poc he d'anar construint aquest present, que s'ha acabat el temps de moure's, de buscar, de conèixer, i comença el temps de gaudir de nou Barcelona.
Quan viatjava i deia que era de Barcelona, a la gent se li iluminava la cara, li brillaven els ulls, haguessin o no estat a Barcelona, deien ooooh Barcelona, quina ciutat més bonica... Doncs sí, arribo a una de les ciutats més boniques del món, amb el repte de viure-la com si seguís de viatge.
A vegades sembla que he tingut un bonic somni, sembla una pel-lícula, plena de paisatges, coneixent gent, passant moments bons i altres no tan bons, aprenent... Però no és un somni, perquè en despertar ja no em trobo la vida que tenia abans.
I durant 6+3 mesos m'he preocupat de carregar la bateria de la camera enlloc de la Blackberry, de mirar correus d'amics enlloc dels de la feina.. M'he "estressat" pels propers passos a fer, enlloc d'estressar-me en reunions absurdes...He dormit en un munt de llocs diferents, he pujat en busos, trens, vaixells, avions, bicicletes, cavalls... enlloc de la Linia verda o groga del metro.He planificat destins enlloc de planificar projectes, i l'únic pressupost que he controlat és el de despeses diàries, sense pensar en rendabilitats, marges bruts...
He canviat el lindy pel tango i balls de l'illa de pasqua. Els meus objectius han estat les postes de sol, i el meu cap he estat jo.
M'he perdut també moltes coses: 6 mesos de l'Abril, els 40 anys de moltes amigues meves, i altres aniversaris de gent que estimo, veure créixer la panxeta d'algunes que estan a punt de ser mares, estar a prop d'amics i parents que han perdut algú estimat o que han passat un mal moment, i molts dies de swing. I avui, sé que no tinc la vida que tenia abans, ni vull tenir-la, i sé que poc a poc he d'anar construint aquest present, que s'ha acabat el temps de moure's, de buscar, de conèixer, i comença el temps de gaudir de nou Barcelona.
Quan viatjava i deia que era de Barcelona, a la gent se li iluminava la cara, li brillaven els ulls, haguessin o no estat a Barcelona, deien ooooh Barcelona, quina ciutat més bonica... Doncs sí, arribo a una de les ciutats més boniques del món, amb el repte de viure-la com si seguís de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada