El meu 6è mes va ser a Buenos Aires, en el compte enrera de tornada. Abans, Atacama, nord d'Argentina, Mendoza...
Per una banda necessitava tornar, i seguir el meu pla inicial, però a mesura que passaven els dies, i tant a Mendoza com a Buenos Aires vaig tenir la sensació que m'hi podria quedar un temps més... , que no hi havia tanta pressa per tornar...
El sisè mes, vaig viatjar sola, però vaig passar una bona part a casa de gent, el Carlos, la Patricia... I bé, què dir... El gust per tornar a tenir una casa i no només una habitació, els vespres en bona companyia, compartir xerrades, somnis, projectes, i no només la conversa d'on ets, cap on vas, quan temps portes viatjant...
I Mendoza és un Buenos Aires en petit, mooolt més petit, la música sona per les places, les confiterias o cafès sempre plens de gent amb el seu cafè, medialuna i el got d'aigua, i la tardor va caient poc a poc, i em fa més fàcil tornar cap a la primavera de Barcelona.
I bé, en aquests últims dies, gaudeixo d'aquests petits moments, i m'adono que els millors vins no són els que cato a les bodegues de Mendoza, sino els que comparteixo amb el Carlos i els seus amics... I que els millors àpats de Buenos Aires són els tomàquets secs i les albergínies acompanyades de l'arròs amb verduretes que fa la Patrícia amb tant de carinyo, i que compartim amb la Bibi, escoltant i rient amb les seves històries.
Per una banda necessitava tornar, i seguir el meu pla inicial, però a mesura que passaven els dies, i tant a Mendoza com a Buenos Aires vaig tenir la sensació que m'hi podria quedar un temps més... , que no hi havia tanta pressa per tornar...
El sisè mes, vaig viatjar sola, però vaig passar una bona part a casa de gent, el Carlos, la Patricia... I bé, què dir... El gust per tornar a tenir una casa i no només una habitació, els vespres en bona companyia, compartir xerrades, somnis, projectes, i no només la conversa d'on ets, cap on vas, quan temps portes viatjant...
I Mendoza és un Buenos Aires en petit, mooolt més petit, la música sona per les places, les confiterias o cafès sempre plens de gent amb el seu cafè, medialuna i el got d'aigua, i la tardor va caient poc a poc, i em fa més fàcil tornar cap a la primavera de Barcelona.
I bé, en aquests últims dies, gaudeixo d'aquests petits moments, i m'adono que els millors vins no són els que cato a les bodegues de Mendoza, sino els que comparteixo amb el Carlos i els seus amics... I que els millors àpats de Buenos Aires són els tomàquets secs i les albergínies acompanyades de l'arròs amb verduretes que fa la Patrícia amb tant de carinyo, i que compartim amb la Bibi, escoltant i rient amb les seves històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada