El viatge comença pel salar d'Uyuni, una extensió enorme, un desert de sal... després de les pluges hi ha algunes zones que no es poden recorrer però tenim la sort que ja es comença a accedir i podem arribar a la illa intiwasi, que també anomenen Isla del Pescado, tot i que en alguns llocs apareixen com illes diferents...
Ens aturem en diversos punts del salar, veiem els homes treballant la sal, de forma mecànica, mentre que en altres zones que no es visiten s'extrau la sal de forma més industrial. El paisatge és espectacular, un blanc brillant miris on miris, amb els reflexos del sol en l'aigua que encara queda. Veiem un hotel de sal, i parem a dinar a l'illa. És una illa preciosa dins del llac de sal, plena de cactus.
A la tarda anem desfent el cami per anar cap a la propera parada. Tot i que haviem parlat de veure la posta de sol, finalment el conductor va a la seva i ens quedem sense la posta de sol al salar... Ja tindrem altres crepuscles, què hi farem... Hem d'estar contents de l'espectacle que hem tingut tot el dia.
Anem a dormir a un poblet enmig del no res, del desert. Fa molt fred, el cotxe fa un soroll estrany i pensem a veure com anirà tot, però arribem bé i el conductor aconseguirà que funcioni tot bé l'endemà. Ens allotgen a tots 5 en la mateixa habitació, i sembla que no faci tan fred, tots sota el mateix sostre... El Marek ens explica que està viatjant des de Mèxic a la Patagònia en 3 mesos, i que després en vol fer una presentació que es dedica a passar per les escoles i altres llocs on li paguen alguna cosa... Una bona idea per viatjar i finançar-se una mica... Però els tres mesos fan que no dormi dos dies seguits a la mateixa banda, i va una mica accelerat, tot i que ell sembla gaudir d'aquest viatge i això és el que compta.
L'endemà recorrem un seguit de paisatges amb roques de formes estranyes, llacs altiplànics, gaudim dels paisatges, fins acabar a la Laguna Colorada, on encara es poden veure alguns flamencs, malgrat el fred que els està fent marxar. Anem gaudint de les converses en el 4x4, i de la música folcklorica andina, que al principi era molt bonica però després de repetir el mateix cd milers de vegades, ens comença a cansar... La Laguna Colorada és totalment vermella pels minerals que té, amb el sol de la tarda agafa un color increïble. Dormim al costat de la Laguna, ben aviat perquè allà el fred encara és pitjor, i sopem tan aviat es fa fosc i anem com un cohet cap al llit, amb tota la roba que tenim.
L'últim dia és una mica estressant, ens llevem a les 4,30 per veure els geiser i recorrer el cami que ens queda per arribar a la frontera cap alla a les 10. Arribem als geiser quan no hi ha ningú, i veiem sortir el sol allà, en silenci... poc a poc arriben més cotxes i seguim el nostre camí. Veurem aigues termals, però decidim no banyar-nos, encara fa massa fred tan aviat al matí... Veiem el desierto Dalí, que porta el nom perquè els paisatges semblen sortits d'un quadre de Dali. Acabem a la Laguna Verde, ens diuen que té un color més verd més tard perquè amb el fred l'aigua està una mica glaçada, però a nosaltres igualment ens sembla preciosa....
Arribem a la frontera i ens acomiadem de l'Aline, que torna cap a Uyuni. La pobra ha estat morta de fred durant tot el viatge, mai havia passat tan fred a Brasil. La resta seguim cap a Atacama.
Ens aturem en diversos punts del salar, veiem els homes treballant la sal, de forma mecànica, mentre que en altres zones que no es visiten s'extrau la sal de forma més industrial. El paisatge és espectacular, un blanc brillant miris on miris, amb els reflexos del sol en l'aigua que encara queda. Veiem un hotel de sal, i parem a dinar a l'illa. És una illa preciosa dins del llac de sal, plena de cactus.
A la tarda anem desfent el cami per anar cap a la propera parada. Tot i que haviem parlat de veure la posta de sol, finalment el conductor va a la seva i ens quedem sense la posta de sol al salar... Ja tindrem altres crepuscles, què hi farem... Hem d'estar contents de l'espectacle que hem tingut tot el dia.
Anem a dormir a un poblet enmig del no res, del desert. Fa molt fred, el cotxe fa un soroll estrany i pensem a veure com anirà tot, però arribem bé i el conductor aconseguirà que funcioni tot bé l'endemà. Ens allotgen a tots 5 en la mateixa habitació, i sembla que no faci tan fred, tots sota el mateix sostre... El Marek ens explica que està viatjant des de Mèxic a la Patagònia en 3 mesos, i que després en vol fer una presentació que es dedica a passar per les escoles i altres llocs on li paguen alguna cosa... Una bona idea per viatjar i finançar-se una mica... Però els tres mesos fan que no dormi dos dies seguits a la mateixa banda, i va una mica accelerat, tot i que ell sembla gaudir d'aquest viatge i això és el que compta.
L'endemà recorrem un seguit de paisatges amb roques de formes estranyes, llacs altiplànics, gaudim dels paisatges, fins acabar a la Laguna Colorada, on encara es poden veure alguns flamencs, malgrat el fred que els està fent marxar. Anem gaudint de les converses en el 4x4, i de la música folcklorica andina, que al principi era molt bonica però després de repetir el mateix cd milers de vegades, ens comença a cansar... La Laguna Colorada és totalment vermella pels minerals que té, amb el sol de la tarda agafa un color increïble. Dormim al costat de la Laguna, ben aviat perquè allà el fred encara és pitjor, i sopem tan aviat es fa fosc i anem com un cohet cap al llit, amb tota la roba que tenim.
L'últim dia és una mica estressant, ens llevem a les 4,30 per veure els geiser i recorrer el cami que ens queda per arribar a la frontera cap alla a les 10. Arribem als geiser quan no hi ha ningú, i veiem sortir el sol allà, en silenci... poc a poc arriben més cotxes i seguim el nostre camí. Veurem aigues termals, però decidim no banyar-nos, encara fa massa fred tan aviat al matí... Veiem el desierto Dalí, que porta el nom perquè els paisatges semblen sortits d'un quadre de Dali. Acabem a la Laguna Verde, ens diuen que té un color més verd més tard perquè amb el fred l'aigua està una mica glaçada, però a nosaltres igualment ens sembla preciosa....
Arribem a la frontera i ens acomiadem de l'Aline, que torna cap a Uyuni. La pobra ha estat morta de fred durant tot el viatge, mai havia passat tan fred a Brasil. La resta seguim cap a Atacama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada