La pregunta que ens fem continuament amb els viatgers que ens anem creuant per Peru i especialment arribant a Cusco és: has estat ja al Machu Picchu? I la segona pregunta és: has fet l'Inca Trail?....
Hi ha com una pressió en l'aire per fer el camí inca, 4 dies de trek, acampant fins arribar al Machu Picchu... Jo finalment penso que no estic molt en forma, que el camí esta a una certa alcada, i que no vull arribar esgotada al Machu Picchu, que prefereixo arribar tranquilament i disfrutar un cop arribi alla.
Així que decideixo fer el meu camí inca particular, que consisteix en recórrer el Valle Sagrado, amb transports locals, dormint als poblets, fins arribar a Ollantaytambo on s'agafa el tren pel Machu. Gran decisió, perque el que els tours fan en un dia, jo ho faig en tres dies, dormint a Pisac i a Ollantaytambo, i recorrent les ruines incas en els horaris on no hi ha ningu... Pisac es un conjunt molt ben conservat, diuen que es el millor despres del Machu Picchu. Es una petita ciutat amb temples, la recorro a la tarda, caient el sol, i ajuntant-me amb una parella peruana-italiana i el seu guia. Realment, sense guia et perds moltes coses.
Dormo a Pisac, sota un cel estrellat, un poble que queda en silenci quan desapareixen els autobusos de turistes...
Al dia seguent aprofito per veure el mercat del diumenge, dia que ve tothom dels voltants a vendre menjar i fer intercanvis. El veig abans que arribin els grups, quan encara l'estan muntant i quan es comenca a omplir me'n vaig a l'esglesia. Diuen que a les 11 fan missa en quetxua, falta encara molta estona pero faig cap alla, escolto el sermo antiavortament i veig tota la gent que surt de la missa anterior, és diumenge de Pascua. I poc a poc va baixant la gent que ve a la missa, amb els vestits tipics, i jo passo potser un parell d'hores veient la gent. Fins que s'apropen les 11 i es comenca a omplir tot de turistes fent fotos... Moment de marxar...
Agafo el bus local cap a Urubamba, per anar cap a Ollantaytambo. Alla em trobo una parella india que viu a Londres, que van a veure les Salines i les terrasses de Maray, i decidim compartir un taxi junts. Al bus, pero, em trobo un nen, que diu "este es un autobus de gringos!", i li dic que jo no soc una gringa... (Pero si que cantem una mica tots tres en el bus...). I es queda tan parat que ens fem amics. Li dono uns caramels que porto, m'explica coses... I al final un home una mica friki que esta al mig de tota la conversa em diu que ell tambe em vol fer un regal. Ven artesania i em vol regalar unes arracades. I decideixo acceptar... Li pregunto com es diu i em diu Luchi, Luchi fer... I em quedo una mica flipada... sort que l'home baixa i em quedo amb el nen una estona mes, pero aquestes arrecades no se si me les posare gaire...
Hi ha com una pressió en l'aire per fer el camí inca, 4 dies de trek, acampant fins arribar al Machu Picchu... Jo finalment penso que no estic molt en forma, que el camí esta a una certa alcada, i que no vull arribar esgotada al Machu Picchu, que prefereixo arribar tranquilament i disfrutar un cop arribi alla.
Així que decideixo fer el meu camí inca particular, que consisteix en recórrer el Valle Sagrado, amb transports locals, dormint als poblets, fins arribar a Ollantaytambo on s'agafa el tren pel Machu. Gran decisió, perque el que els tours fan en un dia, jo ho faig en tres dies, dormint a Pisac i a Ollantaytambo, i recorrent les ruines incas en els horaris on no hi ha ningu... Pisac es un conjunt molt ben conservat, diuen que es el millor despres del Machu Picchu. Es una petita ciutat amb temples, la recorro a la tarda, caient el sol, i ajuntant-me amb una parella peruana-italiana i el seu guia. Realment, sense guia et perds moltes coses.
Dormo a Pisac, sota un cel estrellat, un poble que queda en silenci quan desapareixen els autobusos de turistes...
Al dia seguent aprofito per veure el mercat del diumenge, dia que ve tothom dels voltants a vendre menjar i fer intercanvis. El veig abans que arribin els grups, quan encara l'estan muntant i quan es comenca a omplir me'n vaig a l'esglesia. Diuen que a les 11 fan missa en quetxua, falta encara molta estona pero faig cap alla, escolto el sermo antiavortament i veig tota la gent que surt de la missa anterior, és diumenge de Pascua. I poc a poc va baixant la gent que ve a la missa, amb els vestits tipics, i jo passo potser un parell d'hores veient la gent. Fins que s'apropen les 11 i es comenca a omplir tot de turistes fent fotos... Moment de marxar...
Agafo el bus local cap a Urubamba, per anar cap a Ollantaytambo. Alla em trobo una parella india que viu a Londres, que van a veure les Salines i les terrasses de Maray, i decidim compartir un taxi junts. Al bus, pero, em trobo un nen, que diu "este es un autobus de gringos!", i li dic que jo no soc una gringa... (Pero si que cantem una mica tots tres en el bus...). I es queda tan parat que ens fem amics. Li dono uns caramels que porto, m'explica coses... I al final un home una mica friki que esta al mig de tota la conversa em diu que ell tambe em vol fer un regal. Ven artesania i em vol regalar unes arracades. I decideixo acceptar... Li pregunto com es diu i em diu Luchi, Luchi fer... I em quedo una mica flipada... sort que l'home baixa i em quedo amb el nen una estona mes, pero aquestes arrecades no se si me les posare gaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada