Arriba el dia. Em llevo a les 4, per fer la cua per agafar els primers busos que pugen al Machu Picchu, Mapi pels amics. Aixo m'ha de permetre entrar entre els 400 primers. Només els primers 400 poden accedir al Wayna Picchu, un turó des d'on es veu una vista increible de tota la ciutat inca.
Mentre em vesteixo sento que encara plou, ha plogut tota la nit. Em posaria a plorar, porto 5 mesos viatjant, he esperat que passi l'epoca de pluges, ha fet uns dies preciosos, pero avui esta plovent...
Pero bé, fem la cua, i agafem torn per entrar a les 7 al Wayna Picchu. Em trobo a una japonesa, la Yoko, i decidim veure com esta el tema per pujar, ja que sembla que el cami de pujada no es molt bo, i amb la pluja i tot, no sera facil. I penso, per que pujar si estara nuvol... Efectivament, entrem al conjunt i no es veu res, la boira ho tapa tot, no sé ni on estan les ruines. Pero anem cap al Wayna. Alla hi ha una colla de totes les edats, tots pujant i esbufegant, pero amb ilusio i energia, i nosaltres ens unim a ells, seguim sense veure a uns quants metres, pero ja que hem arribat fins aqui i hem tingut la sort de ser dels 400 primers, ho hem d'aprofitar.
Arribem dalt despres d'una hora, el cami no és tant dolent pero si que la pluja ho complica tot una mica més. Ens asseiem tota la colla per on podem, mirant el paisatge, del que només veiem alguna muntanyeta entre els núvols. Esperem pacientment... Jo em lamento que volia pujar un dia abans pero no hi havia trens, i un guia em diu que el Machu és pels decidits, que no pots tenir dubtes i que no rep a tothom. Pero que hem de confiar.
Poc a poc es comencen a filtrar uns raigs de sol, i es comenca a dibuixar el paisatge sota la boira. Aixi, ens adonem que estavem tots asseguts mirant cap a una altra banda, i que la ciutat antiga esta a l'altre costat... No sabiem ni on estava...!!
I poc a poc, el Mapi es comenca a deixar veure. Es magic... Ens quedem més de dues hores a dalt, fins que veiem tot el conjunt. Al principi és una mica estrany tot, veiem les runes des d'una altra perpectiva, és com si no fos el que coneixem.... Després d'una bona estona d'observar la ciutat des de dalt, com si veiessim un mapa, baixem el Wayna Picchu. Quan estem a baix i ens donem la volta, veiem el que no haviem vist a l'anada , per la boira. El Wayna Picchu que hem pujat és la muntanya que es veu a totes les fotos tipiques, per aixo no reconeixiem la vista, perque estavem dins la foto!!!
La resta del dia la dedico a passejar per alla, una estona amb una guia i la resta sola. Acabo la tarda al costat de la torre del guardia, el punt on es veu la vista tipica de les fotos. Des d'alla veig com van canviant els colors de la tarda mentre el sol va baixant... I fins l'hora de tancar estic alla, observant en silenci.
I despres, bus de baixada, tren fins a Ollanta i combi fins a Cusco...
http://panoramas.pe/machupicch
Mentre em vesteixo sento que encara plou, ha plogut tota la nit. Em posaria a plorar, porto 5 mesos viatjant, he esperat que passi l'epoca de pluges, ha fet uns dies preciosos, pero avui esta plovent...
Pero bé, fem la cua, i agafem torn per entrar a les 7 al Wayna Picchu. Em trobo a una japonesa, la Yoko, i decidim veure com esta el tema per pujar, ja que sembla que el cami de pujada no es molt bo, i amb la pluja i tot, no sera facil. I penso, per que pujar si estara nuvol... Efectivament, entrem al conjunt i no es veu res, la boira ho tapa tot, no sé ni on estan les ruines. Pero anem cap al Wayna. Alla hi ha una colla de totes les edats, tots pujant i esbufegant, pero amb ilusio i energia, i nosaltres ens unim a ells, seguim sense veure a uns quants metres, pero ja que hem arribat fins aqui i hem tingut la sort de ser dels 400 primers, ho hem d'aprofitar.
Arribem dalt despres d'una hora, el cami no és tant dolent pero si que la pluja ho complica tot una mica més. Ens asseiem tota la colla per on podem, mirant el paisatge, del que només veiem alguna muntanyeta entre els núvols. Esperem pacientment... Jo em lamento que volia pujar un dia abans pero no hi havia trens, i un guia em diu que el Machu és pels decidits, que no pots tenir dubtes i que no rep a tothom. Pero que hem de confiar.
Poc a poc es comencen a filtrar uns raigs de sol, i es comenca a dibuixar el paisatge sota la boira. Aixi, ens adonem que estavem tots asseguts mirant cap a una altra banda, i que la ciutat antiga esta a l'altre costat... No sabiem ni on estava...!!
I poc a poc, el Mapi es comenca a deixar veure. Es magic... Ens quedem més de dues hores a dalt, fins que veiem tot el conjunt. Al principi és una mica estrany tot, veiem les runes des d'una altra perpectiva, és com si no fos el que coneixem.... Després d'una bona estona d'observar la ciutat des de dalt, com si veiessim un mapa, baixem el Wayna Picchu. Quan estem a baix i ens donem la volta, veiem el que no haviem vist a l'anada , per la boira. El Wayna Picchu que hem pujat és la muntanya que es veu a totes les fotos tipiques, per aixo no reconeixiem la vista, perque estavem dins la foto!!!
La resta del dia la dedico a passejar per alla, una estona amb una guia i la resta sola. Acabo la tarda al costat de la torre del guardia, el punt on es veu la vista tipica de les fotos. Des d'alla veig com van canviant els colors de la tarda mentre el sol va baixant... I fins l'hora de tancar estic alla, observant en silenci.
I despres, bus de baixada, tren fins a Ollanta i combi fins a Cusco...
http://panoramas.pe/machupicch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada