Em feia molt pal parar a La Paz, m'havien dit que és molt perillosa, i que no val molt la pena, però també m'havien dit que té un encant especial... I he de dir que sí, que les dues coses són veritat.
A l'hotel em fan un recordatori de tots els perills hipotètics... Una bona entrada a la ciutat... Que no agafi taxis al carrer, perque hi ha falsos taxistes (igual que a Lima), que si se m'acosta algu dient que és policia, que no el segueixi ni pugi a cap cotxe amb ell, perquè també hi ha falsos policies demanant passaports i coses així... Que hi ha gent que et distreu i aprofita per robar-te, embrutant-te amb alguna cosa i dient que s'ha cagat un ocell. I que, en definitiva, si veus algú que cau a terra, que no l'ajudis... Em sembla tan trist, que realment penso que no és una ciutat per quedar-s'hi, que no és el meu lloc, però si no fos per tot el que em diuen, la meva experiència allà és d'una ciutat tranquila, i de gent amable. I finalment decideixo que si he d'agafar un taxi, l'agafaré, vigilant una mica però no em puc emparanoiar....
Com a ciutat és caòtica, està enmig d'una vall, construida com en V i t tot són pujades i baixades molt pronunciades, i a més de 3600 m d'alçada, o sigui que et falta l'aire cada cop que et mous. Com que és 1 de maig hi ha manifestació al carrer, però es veu que és bastant normal que hi hagi movilitzacions constants, talls de carrers, etc...
Per on jo em moc em sembla menys sorollosa que altres capitals, però té una estructura urbanística molt caòtica. És bonic observar-la des del mirador del Killi Killi, des d'on es veu una vista de 360 graus de la ciutat...
Em moc per dues zones, la zona turística que és com un ghetto, ple d'hostals, d'agències de turisme i de botigues d'artesania, i el mercat de les bruixes, una zona on venen productes que porten sort, ungüents i tot tipus de coses estranyes... Vull comprar un bolígraf i no trobo cap papereria... I evidentment tot és més car que a la zona local...
I la zona colonial, on hi ha museus, i la plaza Murillo. Sorprenent el museu d'instruments musicals, hi ha més instruments reunits allà dels que mai hauria imaginat, de totes les èpoques, països i fins i tot instruments inventats... Per allà em trobo el Claudio, un dels tres madrilenys amb qui vaig viatjar en cotxe per Argentina. Als altres dos me'ls havia trobat fa poquets dies a la Isla del Sol per un caminet...
La Plaza Murillo és el meu lloc preferit de la Paz, m'assec allà a veure la gent, i allà és on li trobo l'encant a la ciutat. Moltes dones encara van vestides amb vestits tradicionals, i amb barrets (cosa normal d'esperar als poblets, i també ho he vist a Perú, però no a la capital). Les families van a donar menjar als coloms, a fer-se fotos, a berenar, i allà passem tots la tarda... I aquesta és la Paz que recordaré.
A l'hotel em fan un recordatori de tots els perills hipotètics... Una bona entrada a la ciutat... Que no agafi taxis al carrer, perque hi ha falsos taxistes (igual que a Lima), que si se m'acosta algu dient que és policia, que no el segueixi ni pugi a cap cotxe amb ell, perquè també hi ha falsos policies demanant passaports i coses així... Que hi ha gent que et distreu i aprofita per robar-te, embrutant-te amb alguna cosa i dient que s'ha cagat un ocell. I que, en definitiva, si veus algú que cau a terra, que no l'ajudis... Em sembla tan trist, que realment penso que no és una ciutat per quedar-s'hi, que no és el meu lloc, però si no fos per tot el que em diuen, la meva experiència allà és d'una ciutat tranquila, i de gent amable. I finalment decideixo que si he d'agafar un taxi, l'agafaré, vigilant una mica però no em puc emparanoiar....
Com a ciutat és caòtica, està enmig d'una vall, construida com en V i t tot són pujades i baixades molt pronunciades, i a més de 3600 m d'alçada, o sigui que et falta l'aire cada cop que et mous. Com que és 1 de maig hi ha manifestació al carrer, però es veu que és bastant normal que hi hagi movilitzacions constants, talls de carrers, etc...
Per on jo em moc em sembla menys sorollosa que altres capitals, però té una estructura urbanística molt caòtica. És bonic observar-la des del mirador del Killi Killi, des d'on es veu una vista de 360 graus de la ciutat...
Em moc per dues zones, la zona turística que és com un ghetto, ple d'hostals, d'agències de turisme i de botigues d'artesania, i el mercat de les bruixes, una zona on venen productes que porten sort, ungüents i tot tipus de coses estranyes... Vull comprar un bolígraf i no trobo cap papereria... I evidentment tot és més car que a la zona local...
I la zona colonial, on hi ha museus, i la plaza Murillo. Sorprenent el museu d'instruments musicals, hi ha més instruments reunits allà dels que mai hauria imaginat, de totes les èpoques, països i fins i tot instruments inventats... Per allà em trobo el Claudio, un dels tres madrilenys amb qui vaig viatjar en cotxe per Argentina. Als altres dos me'ls havia trobat fa poquets dies a la Isla del Sol per un caminet...
La Plaza Murillo és el meu lloc preferit de la Paz, m'assec allà a veure la gent, i allà és on li trobo l'encant a la ciutat. Moltes dones encara van vestides amb vestits tradicionals, i amb barrets (cosa normal d'esperar als poblets, i també ho he vist a Perú, però no a la capital). Les families van a donar menjar als coloms, a fer-se fotos, a berenar, i allà passem tots la tarda... I aquesta és la Paz que recordaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada