El meu 5è mes és un dia després de veure el Machu Picchu...
Durant el 5è mes he viatjat molt temps amb l'Ian, un amic amb una trajectòria vital molt especial, gens lineal. És dels USA, però viu a Mèxic, treballava en la indústria discogràfica i ara està arrencant una ONG. Escriu, i em tornen a venir les ganes d'escriure, i com ell diu, no he de fer un blog, o si el faig que sigui anònim i abocar-hi tot, he d'escriure tot el què em passi pel cap...
En aquest mes he gaudit de Perú, he estat en poblets i he conegut gent senzilla i fantàstica. He trobat també molts viatgers que es busquen la vida com poden: venent polseres, venent trufes, quedant-se a treballar del què poden per seguir viatjant un temps més. Cada sol compta per ells, i he après a valorar la relativa tranquilitat econòmica que em permet quan ho necessito tenir una habitació per mi sola, encara que sigui molt senzilla, i no compartida amb 10 backpackers més, o fer un bon àpat que no sigui un menú de 5 o 8 sols, que sempre consisteixen en el mateix. O fins i tot poder agafar el tren cap al Machu Picchu, encara que sigui en l'horari més barat, quan la gent hi va en bus, caminant o com sigui per tal d'estalviar uns dòlars. Sempre recordaré un argentí que a Cusco ens va dir que no aniria al Machu Picchu perquè no podia pagar-ho. I li vam dir que hi podia anar en bus i caminant, però ens va dir que no tenia diners per l'entrada (45 dòlars). I que aniria a Pisac, les runes més semblants al Machu Picchu (però que un cop has vist les dues, crec que no es pot comparar...). Em va tocar tant que esperava trobar-me'l de nou per comprar-li totes les polseres....
Però com diu el Carlos, comences a viatjar i aviat t'acostumes a les relatives incomoditats, diu que fa mesos que no es dutxa amb aigua calenta i que s'ha acostumat als hostals més bàsics, que realment t'adones que no ho necessites. I és cert, he menjat per 2 sols (0.5 euros), he dormit per 15 bolivians a la Isla del Sol (1.5 euros), m'he banyat amb cubells, o no m'he banyat durant uns dies... i justament han estat moments on he estat ben feliç..., millor que en alguns hotels més còmodes...
I bé, a Cusco, després de veure el Machu Picchu, tinc la sensació que podria ja tornar al dia següent, que he acomplert una altra fita del viatge, que he vist ja tantes meravelles de paisatges, de runes, d'animals... que hi ha un cert punt de saturació, com que ja no podré veure coses diferents, ja que aquests països s'assemblen una mica entre ells: volcans, runes, llacs... I començo a pensar en el retorn i a mirar bitllets d'avió, però encara em queden alguns llocs que vull veure: Uyuni, Atacama i el nord d'Argentina.
Celebro el meu 5è aniversari a la Cicciolina de nou, per acomiadar-me de Cusco... Sí, es diu la Cicciolina per la que coneixem tots, es veu que la mestressa s'assembla a ella i tenen una foto de la Cicciolina allà penjada...
Passejo per Cusco, per San Blas, on m'allotjo, que és un barri antic preciós... I em fa pena deixar Cusco perquè també vol dir deixar Perú... I no m'atrau massa La Paz... Però Bolivia m'espera.
Durant el 5è mes he viatjat molt temps amb l'Ian, un amic amb una trajectòria vital molt especial, gens lineal. És dels USA, però viu a Mèxic, treballava en la indústria discogràfica i ara està arrencant una ONG. Escriu, i em tornen a venir les ganes d'escriure, i com ell diu, no he de fer un blog, o si el faig que sigui anònim i abocar-hi tot, he d'escriure tot el què em passi pel cap...
En aquest mes he gaudit de Perú, he estat en poblets i he conegut gent senzilla i fantàstica. He trobat també molts viatgers que es busquen la vida com poden: venent polseres, venent trufes, quedant-se a treballar del què poden per seguir viatjant un temps més. Cada sol compta per ells, i he après a valorar la relativa tranquilitat econòmica que em permet quan ho necessito tenir una habitació per mi sola, encara que sigui molt senzilla, i no compartida amb 10 backpackers més, o fer un bon àpat que no sigui un menú de 5 o 8 sols, que sempre consisteixen en el mateix. O fins i tot poder agafar el tren cap al Machu Picchu, encara que sigui en l'horari més barat, quan la gent hi va en bus, caminant o com sigui per tal d'estalviar uns dòlars. Sempre recordaré un argentí que a Cusco ens va dir que no aniria al Machu Picchu perquè no podia pagar-ho. I li vam dir que hi podia anar en bus i caminant, però ens va dir que no tenia diners per l'entrada (45 dòlars). I que aniria a Pisac, les runes més semblants al Machu Picchu (però que un cop has vist les dues, crec que no es pot comparar...). Em va tocar tant que esperava trobar-me'l de nou per comprar-li totes les polseres....
Però com diu el Carlos, comences a viatjar i aviat t'acostumes a les relatives incomoditats, diu que fa mesos que no es dutxa amb aigua calenta i que s'ha acostumat als hostals més bàsics, que realment t'adones que no ho necessites. I és cert, he menjat per 2 sols (0.5 euros), he dormit per 15 bolivians a la Isla del Sol (1.5 euros), m'he banyat amb cubells, o no m'he banyat durant uns dies... i justament han estat moments on he estat ben feliç..., millor que en alguns hotels més còmodes...
I bé, a Cusco, després de veure el Machu Picchu, tinc la sensació que podria ja tornar al dia següent, que he acomplert una altra fita del viatge, que he vist ja tantes meravelles de paisatges, de runes, d'animals... que hi ha un cert punt de saturació, com que ja no podré veure coses diferents, ja que aquests països s'assemblen una mica entre ells: volcans, runes, llacs... I començo a pensar en el retorn i a mirar bitllets d'avió, però encara em queden alguns llocs que vull veure: Uyuni, Atacama i el nord d'Argentina.
Celebro el meu 5è aniversari a la Cicciolina de nou, per acomiadar-me de Cusco... Sí, es diu la Cicciolina per la que coneixem tots, es veu que la mestressa s'assembla a ella i tenen una foto de la Cicciolina allà penjada...
Passejo per Cusco, per San Blas, on m'allotjo, que és un barri antic preciós... I em fa pena deixar Cusco perquè també vol dir deixar Perú... I no m'atrau massa La Paz... Però Bolivia m'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada