"Dios nos pone a las personas en nuestro camino"

I la vida funciona aixi... Si no m'hagues trobat a unes catalanes a la illa del sol no hauria anat al refugio Viracocha i no hauria trobat al David, la Sarah, l'Ale i el Carlos. I si no hagues fet la foto a la senyora Rosa, no hauria tornat al mercat de Cusco a portar-li, per acabar dinant amb ella i explicant-me que la seva filla llogava una habitacio i tenia un restaurant. I just despres, donant un ultim volt pel mercat, em trobo al David, i em diu que la colla esta alla dinant, i em passo la tarda amb ells. I l'Ale em diu que es vol quedar a Cusco treballant un temps per estalviar una mica i seguir viatjant cap a Peru. I li dic que conec algu que lloga una habitacio, i els presento... I al cap de mitja hora te una habitacio i una feina de "mesero", per comencar ja... El pobre quasi no te temps de fer-se a la idea, ja l'esperen per treballar. A mi el sou em sembla ridicul, un sou perua, pero li ofereixen on dormir i el menjar, i aixi tot el sou queda per ell...

I quan torno al mercat abans de deixar Cusco, la senyora Rosa m'explica somrient que ella va a ajudar a rentar plats al restaurant, i l'Ale li diu que ella ja  ha treballat prou i que ho deixi per ell.

I penso que te rao la senyora Rosa quan em deia, dinant, que Dios nos pone a las personas necesarias en nuestro camino.