Barcelona, els dilluns al sol

Vaig deixar una Barcelona càlida, amb nits de lindy a la platja, màniga curta i olor de crema solar. En un salt en el temps, torno a una Barcelona, amb 9 ºC, màniga llarga, i amb olor de castanyes i moniatos, (com diu el Jordi).

En el meu dilluns al sol, volto per la platja a les 10 del matí, intentant recuperar el soroll del mar i el sol. Només aturats, jubilats jugant al domino, llegint, pescant, algun turista despistat, i uns quants indigents.

I fa unes setmanes trobava a faltar una casa, una rentadora, cuinar, una dutxa com cal, i la meva gent. I ara que ho tinc tot, trobo a faltar sentir el soroll del mar des del meu llit barrejat amb els cants de la mesquita, caminar per la platja per anar a veure la posta de sol, banyar-me amb les ulleres i el tub buscant tortugues,... I el meu anonimat, aquí torno a ser la Gemma que tothom coneix, torno als meus hàbits, i em trobo en un entorn conegut. Allà em podia reinventar cada dia amb gent i llocs nous.

Deixo la platja i m'endinso en els blocs de ciment, em miro la gent que no somriu i va corrents a tot arreu, i els indigents cridant cançons desafinades, o demanant-me la roba que porto per la deixalleria, sense donar-me temps a arribar-hi.

I recordo l'Ian, que va estar molt temps a la Marina, i em deia que quan estaven al mar tenien ganes de ser a terra i quan estaven a terra ja frisaven per tornar a ser al mar.