Buenos Aires. Primeres imatges

Després d'un llarg vol de 13 hores, arribo a Buenos Aires. És curiós com ja en els avions es comença a respirar el país. A Àsia normalment ofereixen menú vegetarià o pollastre... Aquí la tria era "posho" o carne, es veu que el pollastre aquí no es considera carn, la carn és la carn vermella. Un país no apte per vegetarians.

El pilot fa un discurs que em transporta a les películes argentines, em sembla que d'un moment a l'altre ha d'aparèixer el Ricardo Darin per l'avió.

I el meu company de seient  un argentí que fa 10 anys que viu a BCN, i es coneix tots els bars del Poble Sec, em dóna algunes pistes a tenir en compte i em parla del país. I jo penso, que bé que deixo enrera la crisi, les eleccions, el Barça-Madrid... I m'assabento que aquí el vot és obligatori, o sigui que és un deure, no un dret, ni tan sols et pots abstenir!

Aterrem a les 4, veient una franja la llum vermella del sol a la distància, i les llums de la nit de Buenos Aires.


I el meu primer dia el dedico a fer una immersió total, aprofito que  hi ha mercat a San Telmo, i em passo el dia donant voltes per allà, on conflueixen turistes i portenyos. Es un mercat que es fa només els diumenges, d'antiguitats, artesania i pintura, ple de curiositats i passejo en màniga curta per les paradetes, aturant-me de tant en tant amb els músics o ballarins de tango de carrer.


Estic tant esgotada per les 13 hores d'avió, que no puc amb la meva ànima, però el dia i l'ambient està tan bé, que vaig allargant. Menjo el famós choripán, un entrepà d'una mena de botifarra, i a la tarda un gelat... Aquí la gent es pren el gelat en terrines d'un quart de litre...

Buenos Aires fa olor de carn a la "parrilla" i pizza, sona amb música de tangos, i es vesteix amb la paleta multicolor del mercat.


I com ja esperava Buenos Aires m'ha atrapat, pel que té d'original i pels llocs comuns, san Telmo sembla una barreja de Barcelona i Roma, però amb una calidesa i musicalitat pròpia.