Deixo Arica, una ciutat en el desert. En el hostel hi havia un escrit a la porta "What a hell I'll do in Arica? Check out!" o algo aixi... Vaig oblidar fer la foto... Prop d'Arica hi ha parcs naturals pero en un dia es una mica just tenint en compte que son 6 hores de transport d'anada i un desnivell de nivell del mar fins a 4000 metres. Per tant ahir em vaig dedicar a reposar i passejar per Arica, juntament amb un munt de turistes que havien desembarcat d un creuer. La ciutat estava presa pels turistes...
Creo la frontera fins a Tacna, en un taxi colectiu. Sortir de Xile sempre es mes facil que entrar, i anem rapid. I com que a mes, hi ha 2 h de diferencia, cosa que jo no sabia, arribo a Tacna amb molt de temps fins al proper bus. I decideixo donar una volta per Tacna despres que a l'estacio s'ofereixen a guardar-me la motxilla.
Tacna esta a uns 60 kms d'Arica pero es totalment Peru, comencant per la gent, amb els trets molt mes indigenes, veig ja moltes dones amb llargues trenes venent coses al carrer, i veig mes gent pidolant... Amb tot, potser m ho imagino jo, pero em sembla veure la gent mes somrient... I res, passejo una estona i acabo al mercat, essent diumenge pensava que estaria tancat pero he tingut sort, no tanca mai.... I el millor lloc per menjar sempre es el mercat local. Amb el canvi d'horari, son prop de les 12 pero dino per anar llesta pel bus que m'espera. I m'assec amb la Ines, ens demanem les dues un plat d'arros amb marisc i ceviche. Un dels millors plats que he menjat durant el viatge, i per l'equivalent a uns 3 euros. Ja m'havien dit que es menjava molt be a Peru... A Chile el cert es que he cuinat molt a l'hostal, perque es tot mes car, pero els dies que he menjat fora, no he menjat res molt especial... Tinc la teoria que Chile tenen una excel.lent materia primera pero que no saben elaborar-la massa, vaja, que l'elaboracio es molt basica..., en els restaurants de diari, i fan molts fregits.
El plat no me'l puc ni acabar, i ella em comenta que no havia esmorzat i que a Peru es menja molt... El que em deixa parada es quan em diu que aixo es el seu esmorzar, que despres dinara... La Ines em vol convidar a beguda pero insisteixo i acabo convidant-la jo, i ens donem les adreces perque mai se sap...
Creo la frontera fins a Tacna, en un taxi colectiu. Sortir de Xile sempre es mes facil que entrar, i anem rapid. I com que a mes, hi ha 2 h de diferencia, cosa que jo no sabia, arribo a Tacna amb molt de temps fins al proper bus. I decideixo donar una volta per Tacna despres que a l'estacio s'ofereixen a guardar-me la motxilla.
Tacna esta a uns 60 kms d'Arica pero es totalment Peru, comencant per la gent, amb els trets molt mes indigenes, veig ja moltes dones amb llargues trenes venent coses al carrer, i veig mes gent pidolant... Amb tot, potser m ho imagino jo, pero em sembla veure la gent mes somrient... I res, passejo una estona i acabo al mercat, essent diumenge pensava que estaria tancat pero he tingut sort, no tanca mai.... I el millor lloc per menjar sempre es el mercat local. Amb el canvi d'horari, son prop de les 12 pero dino per anar llesta pel bus que m'espera. I m'assec amb la Ines, ens demanem les dues un plat d'arros amb marisc i ceviche. Un dels millors plats que he menjat durant el viatge, i per l'equivalent a uns 3 euros. Ja m'havien dit que es menjava molt be a Peru... A Chile el cert es que he cuinat molt a l'hostal, perque es tot mes car, pero els dies que he menjat fora, no he menjat res molt especial... Tinc la teoria que Chile tenen una excel.lent materia primera pero que no saben elaborar-la massa, vaja, que l'elaboracio es molt basica..., en els restaurants de diari, i fan molts fregits.
El plat no me'l puc ni acabar, i ella em comenta que no havia esmorzat i que a Peru es menja molt... El que em deixa parada es quan em diu que aixo es el seu esmorzar, que despres dinara... La Ines em vol convidar a beguda pero insisteixo i acabo convidant-la jo, i ens donem les adreces perque mai se sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada