He pres ja uns quants busos, pero aquest és el primer que té internet, o potser és el primer que agafo a classe vip... Per tant aquest post l'escric de camí cap a Lima.
Els busos en general són molt comodes, hi ha moltes categories, semicama, salon cama, cama ejecutivo, un lio, i depen tambe de la companyia. A excepcio del sud d'Argentina on vaig haver de viatjar en un bus classic sense quasi reclinació, tots es reclinen i pots dormir bastant.
A Chile hi ha un panell on informa del nom dels conductors, del temps que porten de conducció, ja que no poden sobrepassar les 5 hores, del santoral del dia (aixi vaig saber que vaig sortir de La Serena i era San Tomas, i vaig arribar a Arica que era Santa Paola), i de la velocitat que porta. Si excedeix el limit de velocitat pita, o sigui que com es despisti una mica el conductor, anem sentint pitades quan estem a 101 kms./h.
En els de classe estandard, la veritat es que es fa molta més relacio amb la gent, estem tots més enganxats... Una senyora em va donar les seves dades per si parava un dia per Valdivia (era una senyora que treballava a alcoholicos anonimos i em va estar explicant tota la seva vida). Vaig trobar un miner que aprofitava els seus 10 dies de descans per voltar, abans de tornar a treballar 20 dies seguits... Una senyora em va convidar a un gelat, i compartim el menjar que portem... A moltes parades pugen venenedors venent empanades i sandvitxos... i aixi van passant les hores... I ens riem dels snacks que ens donen perque ens han donat tres vegades un paquet exactament igual amb unes galetes i un suc...
Les pelicules son un capitol a part, fins ara la veritat es que bastant dolentes, no costaria tant tampoc posar la tipica peli comercial americana per tots els publics....
Normalment va un assistent amb els conductors que s'encarrega de tot, et pren les dades, i reparteix el menjar. En aquest bus he flipat, una hostessa com en un avió, ens han passat un video de seguretat i ens han dit que la tripulacio es composa de dos pilots, he hagut d obrir els ulls per assegurar-me que no estava en un avio... I suposo que es perque es classe vip, he triat el sopar... Aixi, es un plaer viatjar...
Amplio la informació: a l'últim bus van organitzar un bingo. Endevineu el premi: un bitllet de tornada. Nooo 20 hores més noooo....
Els busos en general són molt comodes, hi ha moltes categories, semicama, salon cama, cama ejecutivo, un lio, i depen tambe de la companyia. A excepcio del sud d'Argentina on vaig haver de viatjar en un bus classic sense quasi reclinació, tots es reclinen i pots dormir bastant.
A Chile hi ha un panell on informa del nom dels conductors, del temps que porten de conducció, ja que no poden sobrepassar les 5 hores, del santoral del dia (aixi vaig saber que vaig sortir de La Serena i era San Tomas, i vaig arribar a Arica que era Santa Paola), i de la velocitat que porta. Si excedeix el limit de velocitat pita, o sigui que com es despisti una mica el conductor, anem sentint pitades quan estem a 101 kms./h.
En els de classe estandard, la veritat es que es fa molta més relacio amb la gent, estem tots més enganxats... Una senyora em va donar les seves dades per si parava un dia per Valdivia (era una senyora que treballava a alcoholicos anonimos i em va estar explicant tota la seva vida). Vaig trobar un miner que aprofitava els seus 10 dies de descans per voltar, abans de tornar a treballar 20 dies seguits... Una senyora em va convidar a un gelat, i compartim el menjar que portem... A moltes parades pugen venenedors venent empanades i sandvitxos... i aixi van passant les hores... I ens riem dels snacks que ens donen perque ens han donat tres vegades un paquet exactament igual amb unes galetes i un suc...
Les pelicules son un capitol a part, fins ara la veritat es que bastant dolentes, no costaria tant tampoc posar la tipica peli comercial americana per tots els publics....
Normalment va un assistent amb els conductors que s'encarrega de tot, et pren les dades, i reparteix el menjar. En aquest bus he flipat, una hostessa com en un avió, ens han passat un video de seguretat i ens han dit que la tripulacio es composa de dos pilots, he hagut d obrir els ulls per assegurar-me que no estava en un avio... I suposo que es perque es classe vip, he triat el sopar... Aixi, es un plaer viatjar...
Amplio la informació: a l'últim bus van organitzar un bingo. Endevineu el premi: un bitllet de tornada. Nooo 20 hores més noooo....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada