La Cordillera Blanca

Decideixo anar cap al nord amb la Katia, una noia francesa que porta 2 anys sense treballar, viatjant 6 mesos, tornant a casa, i viatjant 6 mesos més (no és mal plan). A banda que m'interessa donar una mirada al nord abans de començar a baixar, la idea era fer temps fins que l'època de pluges anés de baixa. Sort que ho he fet, aquest any és atípic, està plovent fins i tot en llocs on no plou mai, i de fet a dia d'avui llegeixo que durant uns dies han suspès els trens a Machu Picchu per precaució davant les crescudes del riu.

Amb ella anem cap a Huaraz, a la Cordillera Blanca. Passem del temps càlid i xafogós de Lima a més de 3000 m., on el soroche (mal d'alçada) apreta. Ens aclimatem una mica i decidim fer una excursió als llacs, Llanganuco, i pujar caminant fins a la Laguna 69 (no hi ha 68, ni 67, ja ho vam preguntar...). Es un camí per principiants si no fos que està a 4000 m, portem només un dia en alçada, i caminar es fa pesat. Triguem quasi 3 h. en arribar, arribem tot el grup amb mal de cap, i alguns es queden pel camí. La llàstima és que no tenim massa temps per gaudir de la Laguna però és esplèndida, va valer la pena l'esforç. 

Passem alguns dies més per la zona, anem a conèixer Chavin. Crec que val més la pena el poble que les runes, però en un dia només ens dona temps a veure les runes en una excursió organitzada, i ens quedaríem al poble però hem de tornar...

I veiem algun altre poblet, però al final pensem que tots els llacs són semblants, el mal d'alçada segueix, fins i tot a les nits es nota que costa una mica respirar, i decidim anar cap a la platja.