Lima, de l'amor a l'odi. De l'odi a l'amor?

Quan vaig arribar a Lima per volar a Rapanui, vaig pensar que era una ciutat agradable, amb un casc antic millor conservat que altres capitals, un barri residencial com Miraflores amb vidilla, i un punt molt important, es menjava mooolt bé a preus moolt barats. Després de tant temps a Xile el cos ho agraeix.

Quan vaig tornar d'Isla de Pascua, la vaig veure més gris, amb boirina permanent, i a més vaig tenir l'incident. Com diu el Jorge, un couchsurfer de Lima, quan et passa alguna cosa et dediques a reconstruir tota la sequencia dels fets, i només trobes detalls anormals, mentre que si no hagués passat res, consideraries el dia totalment normal.

Doncs sí, vaig agafar un bus i el conductor no va entendre bé on anava però em va dir que pugés. La cobradora quasi no tenia dents i quan li vaig dir on baixava m'ho va repetir però jo tampoc la devia entendre bé. Un cop a les afores de Lima, adonats de l'error, em diuen a quin bus he de pujar per tornar al centre. Dins el bus m'assec al costat de la porta. Aquell dia excepcionalment portava la motxil.la perquè havia posat la meva bossa petita a rentar després de 2 mesos per treure-li la ronya. Havia agafat la tarja per treure diners a la tornada. Al matí havia decidit que descarregaria les fotos a l'endemà perquè encara tenia espai a la tarja.... Encara bo, que vaig buidar una mica la motxila, perquè quan viatges la carregues de moltes coses que no necessites durant el dia...

Un munt de coincidències fatals... I bé, en aquell barri marginal va pujar algú al bus i al baixar es va emportar la meva motxila de les meves mans...

M'havien previngut molt sobre Lima però potser un excés de confiança després de dos mesos, o potser simplement que a Barcelona no estem acostumats a que et facin el "tiron" dins el bus i és un lloc on et permets relaxar-te... I a sobre, portava dies parlant amb unes noies del tema de les fotos, de descarregar-les, de fer còpies de seguretat... Era com si hagués de passar alguna cosa però la meva intuïció no em va funcionar...

I bé, la primera reacció va ser fugir de Lima, però finalment vaig contactar un couchsurf, el Jorge. Té la casa plena però quan tingui espai aniré cap allà, ens hem reunit uns quants, ens porta a restaurants, bars superautèntics del barri de Barranco, Las Mesitas, El Juanito, CantaRana, i ens recomana el millor de la ciutat. I bé, Lima comença a recuperar punts.

I si fins ara el blog no tenia imatges però prometia anar-les tenint, ara definitivament no en tindrà durant un temps. La primera part del viatge està segura a casa d'uns catalans que es van endur els meus cd (tot i que també he perdut el seu mail...), i la segona està en algun racó de Lima, un motiu més per tornar a Rapanui, si no en tenia suficients. I encara sort tots els pensaments i experiències que estan al blog, perquè també el meu quadern està en algun racó de Lima.

Però bé, com diu la Gloria l'important és el que vius, no les fotos, i aquests moments també formen part del viatge... I suposo que no ha estat casual tot això, alguna cosa havia d'aprendre.