L'ùltim dia decidim anar a la platja d'Anakena en autoestop, per acomiadar-me d'un dels llocs més màgics de l'illa, una platja d'aigua transparent, sorra fina i blanca, amb un altar de moais, uns dels millors conservats de l'illa.
Finalment s'atura un home que va a donar una xerrada a un grup de francesos. El Sergio és arqueòleg, i a més del viatge ens dóna una llico més sobre l'illa...
Ès un dels que va participar en la restauració dels moais d'Anakena. Estan tan ben conservats perquè havien quedat colgats sota la sorra i això n'ha evitat l'erosió. Ell defensa la teoria que els moais van anar "caminant" des de la cantera fins als altars o ahu. Els moais que s'han trobat a la cantera tenen la mateixa amplada d'espatlles que de la base, mentre que els que s'han trobat als altars, són més estrets de baix, cosa que mostraria que s'han traslladat arrossegant-los de peu dret i s'han erosionat.
Però el més fascinant és el què explica sobre els ulls dels moai. Actualment no en queda cap al seu lloc, perquè durant les guerres tribals es van destruir per debilitar l'enemic. Segons va dir, ell va ser el qui va trobar el primer ull d'un moai. Bé, se n'havien trobat altres restes, però ningú les havia sabut interpretar. Havien pensat que eren recipients cerimonials, fins que ell en va trobar un en millor estat. Igualment, el seu grup de treball va seguir pensant que era un recipient, però va seguir donant-li voltes al trencaclosques, i de cop, se li va acudir que potser allo que havien trobat encaixava en la concavitat que tenen els moai en el lloc dels ulls. Va correr a comprovar-ho i encaixava. Estava excitat i alterat i va tornar cap a casa seva a explicar-ho a la seva dona, que estava fent classes amb un senyor gran que li ensenyava rapanui. El Sergio va entrar a casa i en aquell moment el senyor va dir, "ull" en rapanui. I el Sergio, va dir, això sì que és un ull, i li va mostrar. L'home va assentir, i li va confirmar que sí, que els els moais tenien ulls. Ell no els havia vist mai però quan era molt petit, anava amb el seu pare a veure els moais, i un dia li va preguntar, per què els moais no tenen ulls? I el pare li va dir que sí, que sí que en tenien. Només això. Amb això el Sergio va acabar de confirmar la seva troballa amb un testimoni de tradició oral.
Els 20 minuts de viatge van passar volant, ens haviem oblidat de la platja i de tot, només volíem seguir sentint històries del Sergio...Es una historia tan bonica que fins i tot penso que sembla imaginada, pero encara que sigui aixi, segueix sent bonica...
Finalment s'atura un home que va a donar una xerrada a un grup de francesos. El Sergio és arqueòleg, i a més del viatge ens dóna una llico més sobre l'illa...
Ès un dels que va participar en la restauració dels moais d'Anakena. Estan tan ben conservats perquè havien quedat colgats sota la sorra i això n'ha evitat l'erosió. Ell defensa la teoria que els moais van anar "caminant" des de la cantera fins als altars o ahu. Els moais que s'han trobat a la cantera tenen la mateixa amplada d'espatlles que de la base, mentre que els que s'han trobat als altars, són més estrets de baix, cosa que mostraria que s'han traslladat arrossegant-los de peu dret i s'han erosionat.
Però el més fascinant és el què explica sobre els ulls dels moai. Actualment no en queda cap al seu lloc, perquè durant les guerres tribals es van destruir per debilitar l'enemic. Segons va dir, ell va ser el qui va trobar el primer ull d'un moai. Bé, se n'havien trobat altres restes, però ningú les havia sabut interpretar. Havien pensat que eren recipients cerimonials, fins que ell en va trobar un en millor estat. Igualment, el seu grup de treball va seguir pensant que era un recipient, però va seguir donant-li voltes al trencaclosques, i de cop, se li va acudir que potser allo que havien trobat encaixava en la concavitat que tenen els moai en el lloc dels ulls. Va correr a comprovar-ho i encaixava. Estava excitat i alterat i va tornar cap a casa seva a explicar-ho a la seva dona, que estava fent classes amb un senyor gran que li ensenyava rapanui. El Sergio va entrar a casa i en aquell moment el senyor va dir, "ull" en rapanui. I el Sergio, va dir, això sì que és un ull, i li va mostrar. L'home va assentir, i li va confirmar que sí, que els els moais tenien ulls. Ell no els havia vist mai però quan era molt petit, anava amb el seu pare a veure els moais, i un dia li va preguntar, per què els moais no tenen ulls? I el pare li va dir que sí, que sí que en tenien. Només això. Amb això el Sergio va acabar de confirmar la seva troballa amb un testimoni de tradició oral.
Els 20 minuts de viatge van passar volant, ens haviem oblidat de la platja i de tot, només volíem seguir sentint històries del Sergio...Es una historia tan bonica que fins i tot penso que sembla imaginada, pero encara que sigui aixi, segueix sent bonica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada