dilluns, 28 de febrer del 2011

De Caraz a Chimbote i Huanchaco

Deixem Huaraz en un bus que fa el trajecte pel Cañon del Pato fins a Chimbote. Es un paisatge espectacular, val realment la pena fer el trajecte, pero no sé si és per què es cap de setmana o sempre són així els busos, però és tota una aventura... Per tot el camí va pujant i baixant gent en qualsevol punt de la carretera, tot i que el bus va ple, i la gent ha d'anar de peu durant un trajecte de 6 hores. Igual que pugen, baixen, en llocs on sembla que no hi ha res, mig desèrtics... De tant en tant pugen grups de venedores, venent de tot, menjar, fruita... De cop el bus s'omple d'olor de llimes i mangos, tothom menjant la fruita.

El camí és vertiginós, en alguns punts sembla que la carretera es faci més estreta i quasi no es veu, no sé què passaria si vingués un vehicle de cara....

En un punt de la carretera, parem i obren el maleter... Surt corrents un gos. Es veu que el pobre l'havien tancat allà però fuig. Una senyora diu que millor pujar-lo a dalt i clar, cap problema, pugen també el gos a dalt...

Finalment, després de més de 6 hores, arribem a Chimbote. Valia la pena, però.

De Chimbote agafem un altre bus fins a Trujillo. En un dia hem passat de veure els cims nevats a 3000 m., a veure tot el Cañón del Pato, i anem baixant fins la costa, amb un paisatge desèrtic, que poc a poc es va fent verd. Arribem de nit, esgotades, i de Trujillo taxi cap a Huanchaco, un lloc de plaja on descansar i menjar ceviche tot el dia...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada