Ens costa deixar Huanchaco pero decidim anar a Cajamarca, perque el cap de setmana es el moment clau dels Carnavals i contactem amb un couchsurf alla, i per aixo ens animem a anar-hi, ja que ni la Katia ni jo som especialment carnavaleres...
Duren quasi un mes. Durant les setmanes fortes, la gent es reuneix a les cases cada nit, on toquen tambors, repeteixen estrofes curtes, i ballen. La cervesa i el pisco corre, i tot el grup d'estrangers que estem allotjats alla estem flipant i ballant amb ells...
El dia clau del carnaval es el dissabte. La gent surt de mati carregada d aigua, globus d aigua i pintura de tots els colors, vestits amb la roba mes vella que tenen. La idea es mullar se i tirar se pintura pel damunt, mentre la gent va incrementant la seva dosi d alcohol. Optem per no ficar nos a la massa i dedicar nos a fer fotos... Aviat pero, veiem que si no vols que et pintin gairebe no pots sortir de casa, perque els carrers estan presos pels grups de gent equipada amb pots de pintura i es dediquen a llencar-la a les facanes, als cotxes, i a la gent vulgui o no vulgui participar de la festa. Aixi, doncs, finalment participem a mitges d aquest dia, i fem algunes fotos en llocs mes o menys segurs. Es veu que abans l aigua i la pintura durava tot el carnaval, pero l alcalde actual ha restringit el tema i ara es reserva la pintura per un dia. No passa el mateix amb l aigua, que seguira fins dilluns. Dilluns es el dia de les comparses, acabem mullades de cap a peus, perque fan servir des de globus i pistoles d aigua fins a llencar-te directament un cubell per sobre... A banda comenca a ploure, o sigui que la mullena es total.
Cajamarca diuen que es una de les ciutats mes espanyoles, conserva un centre antic molt bonic i els entorns son interessants, com el bosc de roques, on veiem roques amb estranyes formes a partir de l erosio natural, i un aqueducte antic.
Els darrers dies, una mica cansades dels tambors, i la pluja, passem mes temps amb altres viatgers allotjats al mateix couch, que no pas a les festes de la Plaza de Armas. Aprofitem la fira gastronomica, per provar el cuy, que és com un conill d'indies. Descansem en els banys de l'inca, uns banys termals molt turistics pero que ja es feien servir com a banys en l'epoca inca. I veiem el bosc de pedra.
A Cajamarca trobem l Isabelle, una quebequesa que seguira amb nosaltres fins a Mancora.
Duren quasi un mes. Durant les setmanes fortes, la gent es reuneix a les cases cada nit, on toquen tambors, repeteixen estrofes curtes, i ballen. La cervesa i el pisco corre, i tot el grup d'estrangers que estem allotjats alla estem flipant i ballant amb ells...
El dia clau del carnaval es el dissabte. La gent surt de mati carregada d aigua, globus d aigua i pintura de tots els colors, vestits amb la roba mes vella que tenen. La idea es mullar se i tirar se pintura pel damunt, mentre la gent va incrementant la seva dosi d alcohol. Optem per no ficar nos a la massa i dedicar nos a fer fotos... Aviat pero, veiem que si no vols que et pintin gairebe no pots sortir de casa, perque els carrers estan presos pels grups de gent equipada amb pots de pintura i es dediquen a llencar-la a les facanes, als cotxes, i a la gent vulgui o no vulgui participar de la festa. Aixi, doncs, finalment participem a mitges d aquest dia, i fem algunes fotos en llocs mes o menys segurs. Es veu que abans l aigua i la pintura durava tot el carnaval, pero l alcalde actual ha restringit el tema i ara es reserva la pintura per un dia. No passa el mateix amb l aigua, que seguira fins dilluns. Dilluns es el dia de les comparses, acabem mullades de cap a peus, perque fan servir des de globus i pistoles d aigua fins a llencar-te directament un cubell per sobre... A banda comenca a ploure, o sigui que la mullena es total.
Cajamarca diuen que es una de les ciutats mes espanyoles, conserva un centre antic molt bonic i els entorns son interessants, com el bosc de roques, on veiem roques amb estranyes formes a partir de l erosio natural, i un aqueducte antic.
Els darrers dies, una mica cansades dels tambors, i la pluja, passem mes temps amb altres viatgers allotjats al mateix couch, que no pas a les festes de la Plaza de Armas. Aprofitem la fira gastronomica, per provar el cuy, que és com un conill d'indies. Descansem en els banys de l'inca, uns banys termals molt turistics pero que ja es feien servir com a banys en l'epoca inca. I veiem el bosc de pedra.
A Cajamarca trobem l Isabelle, una quebequesa que seguira amb nosaltres fins a Mancora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada