M'aturo a Nasca, un lloc que m'atrau pels seus misteris sense resoldre.
La meva intenció és fer el sobrevol de les línies ja que des de terra només es poden veure dues des d'un mirador. Es veu que fa uns anys queien avionetes a cada moment, ho van regular i ara hi ha molt poques companyies, els preus s'han duplicat o triplicat. Però a més hi ha una espècie de màfia... Els que em volien vendre els bitllets al preu oficial em deien que no sabien quan podria volar, que ho tenien ple... Altres em deien que hi ha hagut un problema amb el combustible i que hi ha menys vols, per tant més cars, perquè han d'anar a buscar el combustible no sé on, altres em diuen que el govern només proveeix de combustible a determinades companyies i que aquestes són les que volen i s'aprofiten, que sort que ara amb les eleccions canviarà el govern... Després dels problemes de combustible a Argentina, jo ja m'ho creia, però a l'aeroport després algú em va dir que aquesta és la historia que expliquen a tot arreu, des de Bolivia a Peru.
En qualsevol cas, és igual, t'enganyin o no, el cas és que si vols volar has de passar pel tubo o esperar a veure què passa... La idea d'esperar a Nasca, sense res mes a fer en aquesta ciutat enmig del desert, no em motivava gaire. Aixi que quan a l'hostal em van dir que no hi havia combustible pero que la seva filla treballava a la companyia aèria i sortia un vol i mil histories més que no explicaré per no avorrir-vos, el vaig agafar, pensant que cada dia que em quedés aquí esperant també em costava diners...
Aquesta petita història em prepara pel que em ve, es veu que tot el sud és molt més turístic i el tema funciona així... ufffff!!! quina mandra!
Finalment, a l'aeroport veig un munt de gent i de vols (¿?), i sortim. El vol dura 30 minuts, et diuen que no esmorzis, perquè fa moltes voltes per que es puguin veure les figures a les dues bandes de l'avió. Jo vaig esmorzar perquè de fet no sabia que tindria vol, i em vaig prendre pastilles contra el mareig.
No va servir de molt, 4 de 5 a l'avió vam caure marejats, era una avioneta minúscula, que es movia moltíssim i sense aire condicionat feia una calor que només la calor ja marejava. Malgrat tot, he de dir que val la pena. Les poques fotos que vaig fer no fan justicia al què es veu, i és tot tan ràpid que vaig decidir centrar-me en el viatge i marejar-me el menys possible, és millor veure fotos per internet.
Al baixar, estic una mica ko... A uns estrangers que em pregunten què tal, els dic, que estic una mica homesick :) (enyorada). Ella em mira raro i em diu sick (marejada)... Necessito refrescar el meu anglès o ha estat un lapsus linguae?
La meva intenció és fer el sobrevol de les línies ja que des de terra només es poden veure dues des d'un mirador. Es veu que fa uns anys queien avionetes a cada moment, ho van regular i ara hi ha molt poques companyies, els preus s'han duplicat o triplicat. Però a més hi ha una espècie de màfia... Els que em volien vendre els bitllets al preu oficial em deien que no sabien quan podria volar, que ho tenien ple... Altres em deien que hi ha hagut un problema amb el combustible i que hi ha menys vols, per tant més cars, perquè han d'anar a buscar el combustible no sé on, altres em diuen que el govern només proveeix de combustible a determinades companyies i que aquestes són les que volen i s'aprofiten, que sort que ara amb les eleccions canviarà el govern... Després dels problemes de combustible a Argentina, jo ja m'ho creia, però a l'aeroport després algú em va dir que aquesta és la historia que expliquen a tot arreu, des de Bolivia a Peru.
En qualsevol cas, és igual, t'enganyin o no, el cas és que si vols volar has de passar pel tubo o esperar a veure què passa... La idea d'esperar a Nasca, sense res mes a fer en aquesta ciutat enmig del desert, no em motivava gaire. Aixi que quan a l'hostal em van dir que no hi havia combustible pero que la seva filla treballava a la companyia aèria i sortia un vol i mil histories més que no explicaré per no avorrir-vos, el vaig agafar, pensant que cada dia que em quedés aquí esperant també em costava diners...
Aquesta petita història em prepara pel que em ve, es veu que tot el sud és molt més turístic i el tema funciona així... ufffff!!! quina mandra!
Finalment, a l'aeroport veig un munt de gent i de vols (¿?), i sortim. El vol dura 30 minuts, et diuen que no esmorzis, perquè fa moltes voltes per que es puguin veure les figures a les dues bandes de l'avió. Jo vaig esmorzar perquè de fet no sabia que tindria vol, i em vaig prendre pastilles contra el mareig.
No va servir de molt, 4 de 5 a l'avió vam caure marejats, era una avioneta minúscula, que es movia moltíssim i sense aire condicionat feia una calor que només la calor ja marejava. Malgrat tot, he de dir que val la pena. Les poques fotos que vaig fer no fan justicia al què es veu, i és tot tan ràpid que vaig decidir centrar-me en el viatge i marejar-me el menys possible, és millor veure fotos per internet.
Al baixar, estic una mica ko... A uns estrangers que em pregunten què tal, els dic, que estic una mica homesick :) (enyorada). Ella em mira raro i em diu sick (marejada)... Necessito refrescar el meu anglès o ha estat un lapsus linguae?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada