Definitivament, ens tira més la platja, i entre anar a veure runes sota la pluja i anar al nord de Perú, decidim totes tres, la Katia, la Isabelle i jo, anar cap a Màncora. Màncora em sona a una película espanyola que va sortir fa uns anys, però no sabia ni on estava. Es la primera platja en tot el litoral del pacífic des de Xile fins a Perú, que té una aigua càlida per banyar-se, i és lloc de trobada dels surfistes.
Però abans de parlar de Màncora, a vegades els trajectes tenen més interès que els propis llocs on anem...
La combinació des de Cajamarca era d'unes 6 hores fins a Chiclayo (sempre alguna més), després un bus de 3 h fins a Piura i un bus o combi de 2 h. més fins a Mancora. I el nostre bus sortia a les 11 del matí, o sigui que arribariem ben entrada la nit si podiem agafar bé totes les combinacions, i si no, a fer nit a algun lloc...
Al anar tres, la veritat és que et relaxes molt, tres persones per cuidar l'equipatge, algu pot anar a preguntar mentre li vigilen la bossa... I quan fem la primera parada per dinar, treiem uns formatges delicatessen que haviem comprat a Cajamarca (despres de tant de temps de no tastar formatge com cal...) i dinem, i anem controlant el bus... Al cap d'una bona estona, ja estem nervioses perque tarda molt a marxar el bus i ens endarrerim massa... Finalment el bus es disposa a marxar, pugem i veiem que no és el nostre bus. Es de la mateixa companyia però el nostre ja havia marxat feia una bona estona... Es la tipica cosa que si vas sola no et passa, però l'una per l'altra ens vam refiar, no sé en quin moment va marxar el nostre bus però ni el vam veure i l'altre era idèntic. Per sort, ens pugen al bus, seiem per terra i truquen a l'altre perquè ens esperi en algun lloc, ja que una part del trajecte era comú... Amb tot això, ens endarrerim una mica, però arribem ben entrada la nit a Màncora.
Ara, flipem amb els peruans, ningú va ser capaç de dir al conductor que faltaven tres, i els conductors ni tan sols van revisar si havia pujat la gent... Abans d'agafar el bus et prenen fins i tot les empremptes digitals, a vegades et filmen, i t'has d'identificar, i a la primera parada, ni miren si segueix ple o va mig buit... ¿?
Però abans de parlar de Màncora, a vegades els trajectes tenen més interès que els propis llocs on anem...
La combinació des de Cajamarca era d'unes 6 hores fins a Chiclayo (sempre alguna més), després un bus de 3 h fins a Piura i un bus o combi de 2 h. més fins a Mancora. I el nostre bus sortia a les 11 del matí, o sigui que arribariem ben entrada la nit si podiem agafar bé totes les combinacions, i si no, a fer nit a algun lloc...
Al anar tres, la veritat és que et relaxes molt, tres persones per cuidar l'equipatge, algu pot anar a preguntar mentre li vigilen la bossa... I quan fem la primera parada per dinar, treiem uns formatges delicatessen que haviem comprat a Cajamarca (despres de tant de temps de no tastar formatge com cal...) i dinem, i anem controlant el bus... Al cap d'una bona estona, ja estem nervioses perque tarda molt a marxar el bus i ens endarrerim massa... Finalment el bus es disposa a marxar, pugem i veiem que no és el nostre bus. Es de la mateixa companyia però el nostre ja havia marxat feia una bona estona... Es la tipica cosa que si vas sola no et passa, però l'una per l'altra ens vam refiar, no sé en quin moment va marxar el nostre bus però ni el vam veure i l'altre era idèntic. Per sort, ens pugen al bus, seiem per terra i truquen a l'altre perquè ens esperi en algun lloc, ja que una part del trajecte era comú... Amb tot això, ens endarrerim una mica, però arribem ben entrada la nit a Màncora.
Ara, flipem amb els peruans, ningú va ser capaç de dir al conductor que faltaven tres, i els conductors ni tan sols van revisar si havia pujat la gent... Abans d'agafar el bus et prenen fins i tot les empremptes digitals, a vegades et filmen, i t'has d'identificar, i a la primera parada, ni miren si segueix ple o va mig buit... ¿?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada