Després de 18 hores de bus Mancora-Lima, i tres més Lima-Paracas, arribo a lloc. He de dir que amb "Cruz del Sur, el placer de viajar en bus", realment el viatge es passa volant. Passo per Paracas, seguint recomanacions de la Katia. Pisco no és tan bonic, va quedar molt destruit pel terratremol del 2007, i és millor quedar-se a Paracas.
Em quedo al Mar Azul, un hostal amb vista al mar. Paracas significa en quechua pluja d'arena, i realment a les tardes s'aixeca una mica de vent per tota aquella zona i aixeca l'arena. Es un poblet de pescadors pero ja molt orientat al turisme. Té tres parts molt diferenciades, el port pesquer i d'on surten els tours, on s'allotgen tots els turistes; una zona residencial plena de casetes amb piscina, suposo que segones residencies de la gent de Lima, i finalment, just darrera la zona residencial, una zona amb casetes humils. Tot un contrast. El terratrémol del 2007 els devia afectar forca perque veig llocs encara amb molta runa, i estan remodelant el passeig marítim. De fet, a tota la zona hi ha molts senyals del terratremol.
Hi ha pocs turistes i t'atabalen una mica, al final a un ja li dic abans que obri la boca, "vengo de España, y sí, ya tengo el tour a las Ballestas". Pero malgrat tot, és un lloc tranquil i agradable, i em sorpren per la seva bellesa. Només passejant pel passeig marítim, arribes prop de la Reserva de Paracas, plena d'ocells de tot tipus que em regalen els seus vols.
Faig el tour a les Islas Ballestas, on hi ha llops marins, més ocells, pinguins de Humboldt, i veiem fins i tot alguns dofins. Es bastant espectacular la concentració d'animals en tan poc espai. També veiem el candelabro, un petroglif creat per la cultura dels paracas, del que no se sap molt bé quin significat podia tenir.
Visitem la Reserva de Paracas. Es un paisatge bellíssim, realment m'enganxen els paisatges amb mar... Hi ha unes platges molt boniques, encara que l'aigua esta gelada. Alla descobrim restes fossils d'animals marins, i ens expliquen que la carretera no esta feta d'asfalt; per protegir el parc la van construir de sal, i ara ha pres el color de l'asfalt per tots els cotxes que hi passen...
Em quedaria mes dies a Paracas, pero decideixo agafar una mica de ritme en el viatge.
Em quedo al Mar Azul, un hostal amb vista al mar. Paracas significa en quechua pluja d'arena, i realment a les tardes s'aixeca una mica de vent per tota aquella zona i aixeca l'arena. Es un poblet de pescadors pero ja molt orientat al turisme. Té tres parts molt diferenciades, el port pesquer i d'on surten els tours, on s'allotgen tots els turistes; una zona residencial plena de casetes amb piscina, suposo que segones residencies de la gent de Lima, i finalment, just darrera la zona residencial, una zona amb casetes humils. Tot un contrast. El terratrémol del 2007 els devia afectar forca perque veig llocs encara amb molta runa, i estan remodelant el passeig marítim. De fet, a tota la zona hi ha molts senyals del terratremol.
Hi ha pocs turistes i t'atabalen una mica, al final a un ja li dic abans que obri la boca, "vengo de España, y sí, ya tengo el tour a las Ballestas". Pero malgrat tot, és un lloc tranquil i agradable, i em sorpren per la seva bellesa. Només passejant pel passeig marítim, arribes prop de la Reserva de Paracas, plena d'ocells de tot tipus que em regalen els seus vols.
Faig el tour a les Islas Ballestas, on hi ha llops marins, més ocells, pinguins de Humboldt, i veiem fins i tot alguns dofins. Es bastant espectacular la concentració d'animals en tan poc espai. També veiem el candelabro, un petroglif creat per la cultura dels paracas, del que no se sap molt bé quin significat podia tenir.
Visitem la Reserva de Paracas. Es un paisatge bellíssim, realment m'enganxen els paisatges amb mar... Hi ha unes platges molt boniques, encara que l'aigua esta gelada. Alla descobrim restes fossils d'animals marins, i ens expliquen que la carretera no esta feta d'asfalt; per protegir el parc la van construir de sal, i ara ha pres el color de l'asfalt per tots els cotxes que hi passen...
Em quedaria mes dies a Paracas, pero decideixo agafar una mica de ritme en el viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada