De Paracas vaig anar cap a Huacachina realment perque m'ho van posar molt facil, ja que no tenia molt clar parar alla. El motiu és que a vegades tinc la sensacio de que hi ha coses que s'assemblen a tot arreu..., com un deja vu. Alla el més tipic és passejar per les dunes en boogie, cosa que ja havia fet a Brasil, i per aixo no tenia molt clar si anar-hi.
Huacachina és un oasi al desert, o millor dit, era... Era un llac natural que s'ha assecat, com altres que hi havia a la zona i ara és artificial. Es un lloc que es manté pel turisme, només hi ha allotjaments i restaurants. Realment, es pot deixar de banda, pero és relaxant veure la posta de sol a les dunes.
I finalment vaig agafar el boogie, vam fer el passeig per les dunes, i al final es baixen varies dunes fent sandboarding. Doncs sí, novament coses que no faria a Barcelona les acabo fent, vaig baixar 7 dunes, algunes forca altes, tombada sobre la taula de sandboarding.He de dir que anava frenant com podia amb els peus, pero igualment l'adrenalina es dispara...!
I després, el meu motiu real per anar alla: visitar les bodegues de pisco que hi ha a prop d'Ica. Ica va quedar també molt tocada pel terratremol, no té molt interes. Vam visitar una bodega moderna Vista Alegre, i una amb metodes tradicionals, Catador. I res, vam provar una mica de pisco i vins. El pisco sol es una bomba, 40 graus, ve a ser com un orujo.
Vaig passar una nit mes a l'oasi. Cap a les 6 del mati vaig sentir soroll a la porta, pensava que era el vent, la porta es movia molt. Vaig veure que no només la porta, el meu llit es movia amb mi al damunt... Em vaig espantar una mica, era un tremolor. Després de sentir a parlar tant de tots els terratremols que hi ha hagut a Xile i a Peru, em vaig preocupar una mica. No va ser molt fort pero eren les 6 del mati, no sabia si intentar dormir... i si passa alguna cosa més forta? I que s'ha de fer en aquests casos?
Veient que no passava res més, vaig decidir quedar-me una estona més al llit, pero no vaig aconseguir adormir-me... Després em van dir que sí, que hi havia hagut un "temblor".
Huacachina és un oasi al desert, o millor dit, era... Era un llac natural que s'ha assecat, com altres que hi havia a la zona i ara és artificial. Es un lloc que es manté pel turisme, només hi ha allotjaments i restaurants. Realment, es pot deixar de banda, pero és relaxant veure la posta de sol a les dunes.
I finalment vaig agafar el boogie, vam fer el passeig per les dunes, i al final es baixen varies dunes fent sandboarding. Doncs sí, novament coses que no faria a Barcelona les acabo fent, vaig baixar 7 dunes, algunes forca altes, tombada sobre la taula de sandboarding.He de dir que anava frenant com podia amb els peus, pero igualment l'adrenalina es dispara...!
I després, el meu motiu real per anar alla: visitar les bodegues de pisco que hi ha a prop d'Ica. Ica va quedar també molt tocada pel terratremol, no té molt interes. Vam visitar una bodega moderna Vista Alegre, i una amb metodes tradicionals, Catador. I res, vam provar una mica de pisco i vins. El pisco sol es una bomba, 40 graus, ve a ser com un orujo.
Vaig passar una nit mes a l'oasi. Cap a les 6 del mati vaig sentir soroll a la porta, pensava que era el vent, la porta es movia molt. Vaig veure que no només la porta, el meu llit es movia amb mi al damunt... Em vaig espantar una mica, era un tremolor. Després de sentir a parlar tant de tots els terratremols que hi ha hagut a Xile i a Peru, em vaig preocupar una mica. No va ser molt fort pero eren les 6 del mati, no sabia si intentar dormir... i si passa alguna cosa més forta? I que s'ha de fer en aquests casos?
Veient que no passava res més, vaig decidir quedar-me una estona més al llit, pero no vaig aconseguir adormir-me... Després em van dir que sí, que hi havia hagut un "temblor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada