Decidim anar cap a Capachica, sembla que és una zona del llac molt menys turística. No ens acabem d'aclarir del tot amb el transport, i quan arribem a Capachica poble, ens diuen que des d'alla només hi ha transport a Escallani un dia a la setmana... Però en canvi podem anar a Llachón. Decidim deixar-nos portar, a veure què passa. Pugem a la combi, de nou som els únics estrangers, la gent és molt amable i els fa una mica de gràcia que ens decidim a anar amb ells... Em cedeixen el seient i acabo seient al costat d'una senyora. Al cap d'una estona la senyora em diu que si ja tenim allotjament, que ella té un hospedaje... I decidim que la màgia faci el seu curs, i baixem amb la Teodora. Ens diu que fa ja uns anys que es dedica al turisme, amb els seus germans, i fa uns poquets anys va obrir el seu propi allotjament. El porta sola, només ve el seu fill Eber a ajudar-la els caps de setmana, i suposem que també l'ajuden els seus germans. De nou, els seus fills estàn a la universitat, estudiant turisme i biologia.
És riallera, ens improvisa un dinar boníssim, sap entendre el què ens agrada, però alhora és un menjar casolà. Ens cuina uns tallarins amb castanya, especials per vegetarians... ! I no sé d'on, aconsegueix peix per mi, ja que no haviem avisat.... L'allotjament és molt agradable, estem sols, amb unes vistes precioses al Titicaca i als camps de cultiu, encara que no tenim dutxes (això sí, ens escalfa aigua calentona...). Mare i fill són molt servicials, ens expliquen sobre el cultiu de la quinoa, sobre els diferents tipus de muña (herbes per mate)... Passegem pel poble fins a un mirador, per veure els colors amb que el sol tenyeix la tarda, i passegem per la platgeta. Una platja una mica atípica, perquè està sembrada amb camps de cultiu... veiem els nens pescant... i en fi, ens relaxem a Llachón.
Al dia següent arriben dos turistes a través d'una agència, només venen a dinar... La Teodora es lleva d'hora, comença a cuinar com una boja, perque han de dinar d'hora que després cal anar a votar. Quan arribem de passejar trobem tota la parafernàlia muntada, la Teodora amb el seu millor vestit, ensenyant com es teixeix, i amb les artesanies a punt per vendre.... Suposo que nosaltres la vam agafar més d'imprevist, no veniem en un grup organitzat que ve a veure el folklore de l'illa, per sort la vam poder veure en el seu ambient.
Ens quedariem més dies, però entre això i que ens diu que arriba un grup a la nit, decidim provar amb Escallani, que ens han dit que encara és menys turístic i que els anirà bé que hi vagi algú.
És riallera, ens improvisa un dinar boníssim, sap entendre el què ens agrada, però alhora és un menjar casolà. Ens cuina uns tallarins amb castanya, especials per vegetarians... ! I no sé d'on, aconsegueix peix per mi, ja que no haviem avisat.... L'allotjament és molt agradable, estem sols, amb unes vistes precioses al Titicaca i als camps de cultiu, encara que no tenim dutxes (això sí, ens escalfa aigua calentona...). Mare i fill són molt servicials, ens expliquen sobre el cultiu de la quinoa, sobre els diferents tipus de muña (herbes per mate)... Passegem pel poble fins a un mirador, per veure els colors amb que el sol tenyeix la tarda, i passegem per la platgeta. Una platja una mica atípica, perquè està sembrada amb camps de cultiu... veiem els nens pescant... i en fi, ens relaxem a Llachón.
Al dia següent arriben dos turistes a través d'una agència, només venen a dinar... La Teodora es lleva d'hora, comença a cuinar com una boja, perque han de dinar d'hora que després cal anar a votar. Quan arribem de passejar trobem tota la parafernàlia muntada, la Teodora amb el seu millor vestit, ensenyant com es teixeix, i amb les artesanies a punt per vendre.... Suposo que nosaltres la vam agafar més d'imprevist, no veniem en un grup organitzat que ve a veure el folklore de l'illa, per sort la vam poder veure en el seu ambient.
Ens quedariem més dies, però entre això i que ens diu que arriba un grup a la nit, decidim provar amb Escallani, que ens han dit que encara és menys turístic i que els anirà bé que hi vagi algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada