Buenos aires i Argentina

Em trobo amb l'Eider i el Ricardo. La sort d'estar amb un argentí i una catalana que ha viscut un any allà, és que faig una immersió més ràpida en la realitat argentina. I especialment perquè han viscut a  un poblet allunyat de la gran ciutat. Deixo la superfície de colors i música de Buenos Aires, i comenco a entendre una mica la realitat d'Argentina. Entre el que m'expliquen i el que vaig veient i escoltant per un lloc i per l'altre, vaig coneixent una mica millor el país i m'adono que és més diferent a Espanya del què pugui semblar en aparenca.

M'assabento que la corrupció del govern i les contradiccions són grans. En alguns municipis hi ha gent contractada per l'ajuntament que ni tan sols van a treballar, perquè els governs fomenten la contractació per fidelitzar els seus votants però després no són capacos de donar-los feina. Hi ha subvencions indiscriminades per temes diversos, però desigualitàries al llarg del país. I no cal parlar de totes les privatitzacions que hi ha hagut. No obstant, en general molta gent té un lligam amb el govern, hi ha moltes mostres d'afecte i suport a la Kirchner.


La gent té els diners a casa, perquè ja no es refien dels bancs, amb la qual cosa la inseguretat és gran. Així, a final de mes els bancs s'omplen de gent, la gent seu en grans sales d'espera i agafa numero per retirar els diners de les pensions o subsidis que cobren a través del banc. Amb la qual cosa la gent no fa servir quasi targetes de crèdit i no tenen crèdits, estalvien tot i compren amb els diners a la mà.

Són molt crítics i es movilitzen constantment, però tinc la sensació que en convertir-se en rutina no sé si té un efecte important, un dia es manifesten els treballadors de telecomunicacions, un altre dia un sindicat, cada setmana hi ha vàries mogudes al centre de la ciutat.

Alhora és un pais molt culte, l'ensenyament és gratuït, i fins i tot la universitat acull a estudiants de tota la zona de sudamèrica, als que accepta com a argentins. Amb la qual cosa està ple d'estudiants estrangers.

La vivenda era relativament econòmica, però estan pujant els preus per la quantitat de gent que ve de l'estranger, i la inflació en general és molt alta. Estan apareixent universitats privades, i està incrementant la contractació d'assegurances privades, perque no es refien del sistema sanitari.

I tinc l'ocasió de veure un "linchamiento", es fa quan algú es gradua a la universitat, i el nom ho diu tot. Els amics organitzen el linchamiento que consisteix en llencar-li tot tipus de porqueries, des d'ous o peix podrit, pintura, a vegades tallar-li els cabells... Veig una noia coberta de liquid fastigós, des de la punta dels cabells fins als peus, i fa una pudor considerable. A terra hi ha restes d'ous i tothom està content i felic...  Només veient l'estat en què ha quedat la noia, perquè no he vist tot el procés, sembla forca bèstia, però es veu que és una tradició molt arrelada.


A banda de veure que és més diferent del que aparenta a primer cop d'ull, poc a poc m'adono que està format per dos mons, Buenos Aires, amb els portenyos, prop de la meitat de la població, i la resta del país, l'Argentina formada per un collage de personetes i paisatges diferents.


I els portenyos estan orgullosos de Buenos Aires, volen apropar-se tant com  poden a Europa, tenen un nivell de vida i unes facilitats que  no hi ha a altres llocs i una visió molt centralista del país. Algú m'ha dit que hi ha Buenos Aires i el resto, i el resto és tot en un mateix paquet, tingui el nom que tingui...

Si algun barri em recorda a Italia i a Barcelona, el centre recorda a Madrid i a Paris, ple d'avingudes enormes i edificis monumentals. Està ple de teatres, centres d'exposicions i llibreries. No havia vist mai un carrer amb tantes llibreries com el carrer Corrientes. S'hi poden trobar llibres al mateix preu que a Barcelona, les novetats, però també llibres de segona mà o edicions antigues a preus realment interessants. Finalment, em compro un de contes de Cortázar, seguint la recomanació de l'Eider. La cultura és més barata, i a més els llibres no porten mai el preu, és com si t'haguessis de decidir pel llibre, sense mirar el preu, i només un cop decidit demanes quant val. Per contra la tecnologia és més cara que a Barcelona, portatils i accessoris són gairebé més cars que allà.

Estranyament els portenyos tenen subvencions per l'electricitat que es produeix en zones llunyanes a Buenos Aires. I evidnentment no reconeixen com a Buenos Aires tota la perifèria de villas miseria, tipus faveles. És una zona on no s'hi pot anar, és perillosa, i de fet no ho consideren ja com a Buenos Aires. Sento una noia parlant d'això i diu que es va assabentar de la mort de kirchner en una villa miseria del voltant de buenos aires, mentre estava fent el cens, des d'una pantalla de plasma de no sé quantes polzades....

Per contra, m'expliquen que la vida als pobles és una altra història. la gent gaudeix del dia a dia, del paisatge, de la tranquilitat enmig d'entorns naturals preciosos. Bé, hauré d'anar cap algun poble del nord, a conèixer la gent d'allà...