diumenge, 12 de desembre del 2010

Ushuaia o Dharamsala

I Ushuaia és territori de contrastos, el clima pot canviar varies vegades al dia, i a vegades et trobes que el teu humor també va canviant segons el moment. Els primers dies era llevar-se i mirar el cel. Si estava núvol, seguir-lo mirant... En alguns moments vaig pensar que es repetia la síndrome Dharamsala.

La gent travessa un munt de quilòmetres en la seva ruta perfectament planificada i dedica dos dies a Ushuaia, i es pot trobar que estigui tot el dia plovent. De fet, jo crec que vaig ser una afortunada perque vaig gaudir un dia i mig de sol, i la resta quasi ni va ploure... bé, excepte el darrer dia que va comencar a nevar a les 2 del migdia i vam gaudir de la posta de sol a les 11 de la nit, amb un cel rosa fantàstic. Pero es veu que la setmana anterior havia estat nuvol i plovent tota la setmana. I cada dia era igual, mirar el cel, per veure si es podia fer l'excursió en vaixell o fer alguna altra cosa, pensant que potser milloraria el temps... Alla ja et diuen que agafis el primer vaixell que surti, encara que estigui nuvol o plogui, ja que molts dies no es pot sortir degut als vents. I aixo vaig fer, vaig sortir en un dia gris, a veure el canal Beagle vestit de tons plata. Vam veure lleons marins, cormorans, i la geografia de la zona, que ja havia pogut veure des del cel el dia que vaig arribar...

A l'endemà, vam decidir anar al Parc Natural de Tierra del Fuego, amb les noies que havien vingut a viure a Ushuaia, la Patricia i la Mariana, les dues de Buenos Aires. Ens vam llevar i el dia va ser un regal, de bon matí fins al vespre va lluir el sol. Vam recorrer el parc explicant-nos les nostres vides, i vaig saber què les havia portat allà. L'una va venir per una relació amb un home d'Ushuaia, que no va anar bé, i està vivint allà fins que acabi els seus compromisos professionals. L'altra, va venir al cap de tres dies d'anular un bitllet a Europa on s'havia de trobar amb algú que finalment no va resultar ser el què semblava. Les dues tenen inquietuds, són lluitadores, i tenen les idees clares, ès com que el desti les ha portat a trobar-se alla, i a acompanyar-se en aquesta etapa.

I les tres vam anar recorrent el parc, xerrant, gaudint del dia i de cada moment, i rient-nos una mica de nosaltres mateixes, sabent que sempre la pluja i els nuvols s'alternen amb el sol.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada