Les fronteres

El camí d'Ushuaia a Puerto Natales va ser d'unes 16 hores de bus amb creuament de frontera inclosa. M'havien parlat d'això, però és una experiència que cal viure per entendre-la...

Per entrar a Xile vam haver de baixar tots del bus, amb totes les bosses. Les bosses es passen per un scanner i et fan signar un document dient que no portes cap producte d'origen animal ni vegetal que no hagi estat processat. Es tracta d'un control sanitari... I això et passa en un dia que saps que has de fer 16 hores, i qui més qui menys es porta fruita o menjar... Si estàs avisat no passa res, portes poca cosa i t'ho menges abans de creuar, i reserves el menjar embalat per després, però en el meu grup hi havia una gent que portava una bossa amb uns 10 o 12 entrepans de salami, i es van posar a menjar entrepans alla a la frontera, suposo que ningu el havia avisat... Tothom acaba de picar el què li pot haver quedat, o ho intenta passar dins la bossa a veure si cola, mentre fa cua pels papers. El del bus apareix amb varies bosses que la gent havia oblidat al bus, s'ha de passar tot per l'escanner... I al final, tots de nou cap al bus.

La pitjor frontera es la que va d'Ushuaia cap al nord, perquè cal passar sí o sí per Xile, per tornar a entrar a Argentina. Per sort jo vaig anar cap a Puerto Natales, i quedant-me a Xile em vaig evitar un altre pas.

L'altra frontera que vam passar va ser sortint de Puerto Natales cap a Calafate, de nou cap a Argentina. Aquesta la vaig passar en cotxe amb tres nois de Madrid. Un d'ells no trobava el paperet que li van donar a l'entrada. Ens deien que sense el paper no podiem sortir. Nosaltres sabiem que no es cert, pero què li has de dir al de l'aduana, li vam seguir el corrent, vam anar al cotxe a buscar-lo, fins que ens va veure tan capficats que ens va cridar i ens va fer els tramits sense el paper, cosa que li suposava una miqueta més de feina, clar...

La darrera frontera que he passat és la de Bariuloche  cap a Puerto Varas. Aquí  vaig travessar els Andes en vaixell, creuant diversos llacs i fent els trajectes intermitjos en bus. En un d'aquests trajectes es passa la frontera. En aquest cas ens van fer obrir totes les bosses, i en veure el desordre de les coses encabides a la motxil.la, em va preguntar, què hi portes, roba i sabates, no? I jo li vaig dir que sí