Un Nadal especial

Joan, Pepi, Gloria, Joan, Raquel, Abril, Antonia, .... Amb ells hauria passat el Nadal si no hagués marxat, i encara que lluny, he estat connectada amb ells.

En canvi els he passat amb la Claudia, Manuel, Anais, Danae, Helen, Gloria, Leslie, Satu, Camila a Puerto Varas. Si algú m'hagués dit que passaria un nadal així, no ho hagués cregut. La Claudia és una persona lluitadora i alegre, que sap ser feliç en tot moment, malgrat les dificultats, i des del primer moment va ser una lliçó de generositat per mi. El Manuel, el noi gran, l'intelectual i el cuiner de la casa, l'Anais, que està pendent de tot i tothom encara que sigui una personeta molt independent i que li agrada fer la seva vida, i la princesa Danae, amb la seva innocència i il.lusió per tot, i alhora la seva maduresa. La Helen, la companya de pis, un alegre i carinyosa, que fa un gran equip amb la Clàudia.

El dia 24 va arribar la familia de la Helen, i vam ser 10 persones allà, dormint tots pel menjador, el sofà i repartits per les habitacions. El 24 a la nit va ser molt especial. Vam menjar gall dindi, amb un picoteo i acompanyaments, vam veure vi xilè, i en un moment de la nit vam llegir un text que havia preparat cadascú. Es tractava d'escriure un record d'un nadal especial, i amb això vaig conèixer una mica millor tota aquesta família, i ells a mi, clar. Van saber que nosaltres esperem els Reis, i que la nit abans anavem a dormir d'hora i ens llevavem nerviosos, i que recordo que els pares em deien que encara se sentien sorolls, que no ens llevessim encara, a veure si ens trobavem un rei pel menjador...; que encara que tots els meus nadals eren iguals i quasi rutinaris, en la distància es valora molt més el fet de retrobar-se i compartir amb les persones que estimes, i els vaig dir que sens dubte un nadal que recordaria com especial és el del 2010.

I vam esperar fins les 12 de la nit, hora en què es podien obrir els regals que havia deixat el Viejito Pasqüero (el Papa Noel d'aquí). Vam fer l'amic invisible, i després va arribar l'hora d'obrir els regals. La Danae quasi no aguantava de l'emoció, es va vestir de follet, una especie d'ajudant del Viejito i va anar repartint regals per tots, els regals que tenien per intercanviar entre ells, i algun detallet per mi.

L'endemà, picnic familiar a Frutillar, un poblet al costat del llac, i a la tarda vam celebrar els 11 anys de la Danae, que els fa el dia 25. Van fer pizzes i unes grans tortas d'aniversari que van regalar els amics. Al dia següent vam tenir sessió de perruqueria, la Gloria tallant el cabell a les noies, i a mi em va recuperar el look posant-me el tint, vaja que em van producir, com diuen aqui. I les nenes em van assecar i pentinar.

I així cada dia, amb una familia biodanzante se sent tot el dia música, sentim Sabina, Serrat, música brasilera, i em va arribar a l'ànima quan va sonar, The sunny side of the street, la meva canço de lindy, i vam improvisar una sessió de biodansa. Es veu que és una canço que fa servir la Claudia per les seves classes.

Esmorzars a la cuina explicant els somnis del dia anterior, sessions de platja a la tarda, passejos al voltant del llac, classes d'anglès que li donavem a la Helen per quan es vagi a trobar amb el seu xicot a Nova Zelanda, converses al vespre a la cuina amb una piscolita (pisco+cola)...

L'Isa i l'Anton deien al seu blog que a vegades cal fer vacances de les vacances, i tenen raó, a vegades ens marquem un ritme de viatge que ens fa anar una mica forçats, no hauria de ser així, però ho és, i cal trobar un lloc per aturar-se uns dies. I jo l'he trobat a Puerto Varas amb la Claudia.

M'han acollit com una més de la família, i encara segueixo aquí. Això ha anat més enllà del couchsurfing, i ja m'han convidat per cap d'any i ens ajuntarem alguns couchsurfers, o sigui que he decidit que aniré uns dies a Chiloé i tornaré cap aquí.