A Torres del Paine, vaig fer la doble uve... Es curios, com diu el Jordi, que a vegades quan estem de viatge fem coses que no fariem allà. I sí, vaig decidir-me a fer el circuit que fa tothom, que té forma de W, però realment és més que això. D'entrada no pensava pas fer-lo, pensava que no era per mi, però un cop a Puerto Natales, t'encomanes de l'esperit muntanyer, i vaig pensar que no era tan complicat... L'Omar, de l'hostal de Puerto Natales, em va informar bé, es va assegurar que anés ben equipada, i crec que devia posar una espelma a tots els sants perquè veient-me amb el meu equipatge de supervivència i amb els meus dubtes, tampoc les devia tenir totes...
Es un circuit de quatre dies i tres nits, la majoria de gent el fa amb la tenda d'acampar i tot el menjar a l'esquena. Jo vaig decidir que caminaria sense pes i vaig reservar un llit o una tenda en els refugis, i només vaig carregar una mica de menjar, i vaig anar quasi tots els dies amb la mateixa roba, pes mínim...
Abans de sortir vaig trobar gent que pujava per la mateixa ruta, i el cert és que un cop comences per una banda, et vas trobant la mateixa gent tota l'estona, si bé vaig caminar alguna estona sola perque no anavem al mateix ritme.
De fet vaig escapçar una mica alguns trams, un perque la meva acompanyant es va rajar, l'altre, em vaig cansar jo, i potser he de dir que és la w minúscula, però en qualsevol cas vaig arribar al final, cosa que no tenia massa clara abans de començar. De tota forma, el fet de tenir el refugi esperant fa que tinguis un objectiu, i que t'organitzis per arribar a dormir allà. En total són unes 8 hores de camí diaries de mitjana, però els paisatges son tan espectaculars, que realment val la pena: la primera glacera, el Glaciar Grey, llacs, muntanyes... Vaig tenir la gran sort que tots els dies va fer sol, i això que deien que era difícil veure les Torres del Paine. Per això, quan vaig arribar al darrer refugi, només em quedava un parell d'hores per pujar a les Torres, i ho havia de fer a l'endemà. Però veient el dia tan preciós que feia, vaig decidir fer un darrer esforç i pujar, no fos cas que s'ennuvolés al dia següent. Em vaig ajuntar amb unes noies americanes que estaven d'intercanvi a xile, i rient i xerrant, cap amunt.
Sort que ho vaig fer així, l'endemà va ser el primer dia que va estar núvol a Torres del Paine, mig plovent només em quedava el camí de baixada, amb la feina feta...
1a etapa. Paine Grande - Grey - Paine Grande: 11 kms d'anada i 11 de tornada, unes 6 hores.
2a etapa. Paine Grande - Cuernos, pujant quasi tot el valle del Francés. uns 20 kms, 8-9 h.
3a etapa Cuernos- Chileno - Mirador Torres - Chileno uns 20 kms., 9-10 h.
4a etapa. Chileno fins a baix...
El millor, sentir-te en la natura, la posta de sol des dels refugis, i la satisfacció d'haver superat els meus dubtes i haver assolit el camí.
Es un circuit de quatre dies i tres nits, la majoria de gent el fa amb la tenda d'acampar i tot el menjar a l'esquena. Jo vaig decidir que caminaria sense pes i vaig reservar un llit o una tenda en els refugis, i només vaig carregar una mica de menjar, i vaig anar quasi tots els dies amb la mateixa roba, pes mínim...
Abans de sortir vaig trobar gent que pujava per la mateixa ruta, i el cert és que un cop comences per una banda, et vas trobant la mateixa gent tota l'estona, si bé vaig caminar alguna estona sola perque no anavem al mateix ritme.
De fet vaig escapçar una mica alguns trams, un perque la meva acompanyant es va rajar, l'altre, em vaig cansar jo, i potser he de dir que és la w minúscula, però en qualsevol cas vaig arribar al final, cosa que no tenia massa clara abans de començar. De tota forma, el fet de tenir el refugi esperant fa que tinguis un objectiu, i que t'organitzis per arribar a dormir allà. En total són unes 8 hores de camí diaries de mitjana, però els paisatges son tan espectaculars, que realment val la pena: la primera glacera, el Glaciar Grey, llacs, muntanyes... Vaig tenir la gran sort que tots els dies va fer sol, i això que deien que era difícil veure les Torres del Paine. Per això, quan vaig arribar al darrer refugi, només em quedava un parell d'hores per pujar a les Torres, i ho havia de fer a l'endemà. Però veient el dia tan preciós que feia, vaig decidir fer un darrer esforç i pujar, no fos cas que s'ennuvolés al dia següent. Em vaig ajuntar amb unes noies americanes que estaven d'intercanvi a xile, i rient i xerrant, cap amunt.
Sort que ho vaig fer així, l'endemà va ser el primer dia que va estar núvol a Torres del Paine, mig plovent només em quedava el camí de baixada, amb la feina feta...
1a etapa. Paine Grande - Grey - Paine Grande: 11 kms d'anada i 11 de tornada, unes 6 hores.
2a etapa. Paine Grande - Cuernos, pujant quasi tot el valle del Francés. uns 20 kms, 8-9 h.
3a etapa Cuernos- Chileno - Mirador Torres - Chileno uns 20 kms., 9-10 h.
4a etapa. Chileno fins a baix...
El millor, sentir-te en la natura, la posta de sol des dels refugis, i la satisfacció d'haver superat els meus dubtes i haver assolit el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada