Ushuaia o la fi del món

Deixo Buenos Aires i m'adreco cap a Terra del Foc, a Ushuaia. Ushuaia queda més a prop de l'Antàrtida que de Buenos Aires (està a més de 3000 kms. de Buenos Aires), i això la fa molt especial, a tots els nivells, de clima, societat, etc.

El nom de Terra del Foc li ve de l'època indígena, en que per combatre el fred es mantenien focs per tota l'illa, permanentment encesos. Ushuia és la ciutat més al sud, entenent per ciutat un nucli superior a 5000 habitants, vol dir badia que penetra cap a l'oest. I es parla d'Ushuaia com de la fi del món....

Arribo en un dia assolellat, no fa el fred que m'esperava i penso que devem anar cap al bon temps. Tothom s'encarrega de desmentir-m'ho, diuen que els darrers deu dies ha estat fent molt fred, dies núvols i aiguaneu, que el dia en què arribo és totalment excepcional. Aprofito doncs per voltar i gaudir del sol que ara ja s'allarga fins a les 11 de la nit, i a ple estiu, el dia encara és més llarg. A l'endemà puc comprovar que és cert, de bon matí ja plou, i va alternant la pluja amb el sol.

M'imaginava un racó en el món tranquil i petitó, ja que està lluny de tot, però el fet que s'hi arribi en avió fa que sigui un lloc forca turístic, ple de botigues i restaurants. I penso que el poble en sí no m'agrada massa, però passeges per la badia o puges el desnivell d'algun dels carrers que va amunt i el paisatge és espectacular. De fet a l'arribada en avió ja vaig poder fer-me una idea de tot. Es un poble envoltat per mar en una banda, el canal del Beagle, que el separa de Xile, i als voltants ple de muntanyes nevades. El contrast de l'aigua i la neu és espectacular.

Entre que l'alberg és tan acollidor, que hi trobo viatgers amb més esperit de viatge que a Buenos Aires, i l'entorn és magnífic, penso que m'hi podria quedar un bon grapat de dies, és d'aquells llocs que em costarà marxar... Fa fred i plovisqueja, però també s'agraeix perquè ajuda a fer un descans, et deixa temps per escriure, fins que el temps em doni garanties per explorar la zona...

La majoria de la gent està de pas, amb inquietuds per la natura, però sento la conversa de dues noies argentines, que han vingut per quedar-s'hi un temps, una va venir per amor, l'altra per desamor... I penso que realment és un lloc que té un magnetisme especial, que convida a recollir-se els dies de mal temps, i a gaudir de la natura els dies en què el sol domina el cel, i els colors platejats es converteixen en una explosió de blaus i verds.