La gent i el viatge...

Cada cop tinc més clar que el que fa diferent i especial cada viatge, el que recordes amb el temps, són els moments compartits amb la gent. Comences el viatge amb una llista de recomanacions i coses a veure, i l'acabes amb un munt de records de bons moments compartits. I com diu l'Eider, el moment en què deixes de banda la llista es el moment en que comences de veritat el viatge... Però com costa, les primeres setmanes deixar-se portar i no trencar-se el cap per seguir la llista o no pensar en el que ens hem deixat pel camí...

Doncs de Buenos Aires recordaré l'Eider i el Ricardo, els passejos i les converses apassionades amb que volava el dia, el passeig amb la Chechu pel seu barri... D'Ushuaia recordaré la família: el Pavel, el Ruben, l'Isa i l'Anton, l'Andoni, i la Patricia. Erem com una familia perque cadascu feia els seus plans durant el dia pero al vespre ens trobavem a l'hora de sopar o al sofa i ens explicavem com ens havia anat el dia, i quins plans teniem. Vam estar 3 o 4 dies junts, i van comencar a desfilar tots poc a poc, el Pavel va sortir amb la bici a recorrer la Patagonia, potser ens trobarem encara, si m'aturo prou temps en algun lloc com perque ell hi arribi en bici, el Ruben va comencar a tornar cap a Buenos Aires, enyorant ja la seva feina de voluntari a Bolivia, l'Isa i l'Anton cap amunt per la costa, amb ganes de caloreta i tornar cap a casa, i l'Andoni cap a xile, amb una ruta semblant a la meva. Aquí unes fotos de la gent, al blog de l'Isa i l'Anton, andesidespres

Com diu l'Isa, hi ha moments en el viatge en que els llocs t'expulsen, passa alguna cosa, comenca a ploure, et trobes malament, o simplement sents l'urgencia de marxar d'alla... I d'alguna manera Ushuaia em va expulsar, be perque sentia l'ansietat de comencar a moure'm, be perque la familia anava marxant, be perque feia molt fred i plovia...

I vaig deixar la Patricia, que ja m'espera si passo en algun moment per Buenos Aires, i que a part de regalar-me la seva companyia, va insistir en que m'emportes una a de les seves aquarel.les, una petitona em va dir, perque la puguis portar amb tu.

I ara, a Puerto Natales, nomes hi ha gent que entra i surt perque es un punt de sortirda per anar a Torres del Paine, i tots estem mes pendents de preparar la sortida i marxar, que de preguntar-nos com ens ha anat el dia. I trobo a faltar una miqueta Ushuaia.

I aquest mati, he anat a veure una familia xilena, que els vaig demanar per couchsurfing pero quan em van respondre jo ja estava de cami i ja tenia reservat un alberg. I he pensat, els anire a veure. I la mare m'ha dit, encara que no et quedis a dormir, si en algun moment et sents sola i vols venir, pots venir a sopar amb nosaltres o al que vulguis... I he pensat que d'alguna manera he de passar algun dia per alla...