Coses a fer a Dharamsala

Estem a Dharamsala, com si fos alguna cosa provisional, com no acabant d'acceptar del tot la situacio, mirant la previsio del temps i l'estat de les carreteres... Ens faria il.lusio anar a Spiti Valley, el mes semblant a Leh per aquella zona, pero finalment ho acabem descartant, segueix plovent i han baixat les temperatures...

Decidim fer cas a les catalanes i gaudir de les moltes coses que ofereix Dharamsala, McLeod Ganj. Acabem dient-li MCloud Ganj, pels nuvols constants... Inicialment, com que seguim amb el ritme de Barcelona, comencem a omplir-nos el temps amb coses, suposo que tenim una certa por al buit, al silenci, a la quietud...

Visitem els edificis del govern tibeta, el temple de la residencia del Dalai Lama, i assistim a una pregaria portada per ell. Descobrim un precios cami circular que envolta el temple, i el recorrem entre la gent local, fent voltar els cilindres de pregaria. Anem a un centre de refugiats tibetans, un dels molts que hi ha a l'India, i passem la tarda escoltant els nens cantar a classe... Fem un curs fantastic de cuina india, a casa d'una familia, crec que el meu concepte de la cuina india va canviar des d'aquell curs, de tant que vaig gaudir. En un altre curs aprenem a fer momos tibetans... Poc a poc comencem a baixar el ritme i Dharamsala es va convertint en un lloc d'aturada.

Agafem l'habit de pujar cada mati al temple budista de Tushita, on fan una breu meditacio guiada, tot un descobriment. Plogui o no, anem cap alla, comencem el dia d'una altra manera. Ens agrada tant que decidim fer un curs de dos dies d'introduccio a la meditacio. Potser el vol fallit a Leh, que casualment vam decidir agafar pel mateix dia de les pluges, tenia aquest sentit, teniem un altre desti, haviem d'aturar-nos a Dharamsala i aprendre a meditar i tot el que comporta la filosofia budista: viure el present i acceptar-lo, no pensar en el passat ni en el futur, controlar els pensaments i sentiments i no aferrar-nos-hi, tant si son bons com si son dolents. I entendre que la felicitat es construeix a partir de la tranquilitat de la ment.... I es curios perque ultimament, abans de marxar tenia molt la sensacio que necessitava calmar-me, deixar els pensaments recorrents sobre coses passades o el que vindra, no donar-hi voltes. I a vegades estava en un lloc, pensant en estar en una altra banda... I de nou, em torno a trobar el que necessitava...

PD: estic escrivint des d'Indonesia, hi ha un decalatge temporal de moment. Avui, per cert, tambe plou, i es un dia d'aturada, comencava a anar molt cansada de no parar amunt i avall, i ha vingut la pluja a aturar-me i a donar-me mes temps per escriure.