divendres, 10 de setembre del 2010

el venedor de sal

How are you?

What's your name?

Where are you from?

Do you speak english?


Generalment tothom et fa les mateixes preguntes, pero els nens de la platja d'Amed te les fan sempre en el mateix ordre i abans que acabis de contestar ja t'estan fent la seguent. De manera que quan portava alla tres dies, ja responia mentre em feien la pregunta.

I que passa quan dius que parles angles? Doncs que et treuen una llibreteta on explica en diversos idiomes que estan venent coses per pagar-se l'escola. I clar, et posen aquella cara de pena i et diuen que es to go to school... I es cert que aqui no hi ha escola publica, i nomes hi va el que la pot pagar.

Alguns venen penjolls, altres vaixells de fusta que reprodueixen els vaixells dels pescadors, i altres unes caixetes amb sal que s'obte alla. I be, decideixo comprar-li un paquet de sal al Henry, i parlo una estona amb ell, sembla que si que va a l'escola perque a part de les preguntes estudiades segueix bastant be la conversa. I li pregunto per la sal, i em porta fins on viu i m'ensenya com l'obtenen. I al final em diu si vull fer un cafe o alguna cosa i em porta a un bar que deu ser d'algun familiar seu. I jo em prenc el cafe, i li dic que es prengui alguna cosa. No vol res pero al final es demana una aigua, pero no l'obre, no se si fins i tot no la tornara quan jo sigui fora.

I li pregunto que li agrada fer despres de l'escola, pero ell enten que li demano que vol fer quan acabi, i em diu que vol treballar en algun allotjament o servei de guia per turistes. Suposo que li esperara un futur millor que al seu pare, que viu de la pesca i de les gallines, i ultimament la pesca es fluixa.

I be, vull creure'm que a banda de l'interes comercial, hem passat una bona estona, no tenia cap necessitat d'acompanyar-me un cop li havia comprat.

I l'endema, o dos dies despres, me'l torno a trobar

How are you?

What's your name?

Where are you from?

Do you speak english?

I veig que ni tan sols m'ha reconegut, i li dic, et vaig comprar ahir i em vas acompanyar a veure la sal. I despres hi cau i somriu.

I em pregunto si fem be comprant, si al final no aconseguirem que deixin l'escola per passar-se el dia venent als turistes, pero al cap d'una estona, em ve una nena amb un vaixell, i m'emporto un altre record d'Amed.

2 comentaris:

  1. nena que estas a indonesia! que guay! et seguire per aqui, pero penja fotos si pots, i aixi viatjem amb tu! petons i ens veiem aviat!

    ResponElimina
  2. m'ha encantat el que escrius del que veus! i et tinc una enveja terribleeeee !!! de la sana. disfruta molt, i segueix escrivint!
    Una abraçada
    Eulalia

    ResponElimina