moments indonesis 2. El bapak

Torno a casa del senyor gran a portar-los les fotos. Ell no hi es, esta treballant als camps d'arros. Estic una estona amb la familia, faig un cafe amb ells, estan pintant quadres que suposo que despres vendran. Ens mirem les fotos, passem l'estona, practiquem bahasa indonesi, he procurat aprendre alguna paraula mes, tot i que de fet l'indonesi es la segona llengua per la majoria d'habitants del pais, tots tenen una primera llengua, en aquest cas el balines... Mes complicacio afegida per mi. Al marxar els dic que m'acomiadin del bapak (vol dir alguna cosa com pare), i em diuen que m'acompanyen als camps d'arros perque m'acomiadi jo mateixa. La Kade, una nena alegre i moguda, em guia entre els camps,fins que el trobem. L'home esta content de veure'm, em diu si ja he estat a casa d'ell, si he menjat alguna cosa, jo li dic que ja he pres un cafe, no els vull tallar la feina, pero es com si volgues obsequiar-me. Finalment m'acompanya un tros del cami fins que trobem la sortida del camp d'arros. Em mira als ulls i em somriu ensenyant les poques dents que li queden, algunes li belluguen cada cop que parla. I em diu que recordi que tinc un amic a Bali, i que torni a veure'ls. I em pregunta si estic casada, i em diu que quan em casi i tingui fills, recordi que tinc un amic alla. I es estrany, es com si fos el meu avi balines, i li faria una abracada, pero li dono nomes la ma mentre em parla, i li dic adeu i moltes gracies en indonesi. I ell es queda a sota un porxo mirant, sense bellugar-se, i jo em giro, i se que segueix mirant, i quan arribo al cami, em giro i li faig adeu, tot i que ja quasi ni el veig.