Cap a Dharamsala, o el lloc es el menys important

Preguntem per anar cap al nord, pero finalment ho descartem. La zona de Srinagar esta complicada, tant pels conflictes politics, com pel clima. Sembla que efectivament la carretera no esta en condicions i si normalment les carreteres ja son complicades, aventurar-nos sense saber com estan les carreteres, no te massa sentit. Decidim anar cap a Dharamsala.

Es curios perque arribem molt tard, i sembla que a tot arreu esta molt ple, pero tot s'encarrila sol. Hem compartit cotxe amb unes noies que havien reservat allotjament. Resulta que com era tant tard ja no el guardaven, pero finalment ens troben una habitacio de 4 on ens encabim tots 5, i llestos. Anem millorant, despres de l'hotel cutre de Delhi, el dormitori compartit d'Amritsar, ara nomes compartim entre 5, i ens encabim tres en un llit doble.Dharamsala es un lloc turistic, pels atractius que te i perque esta connectat amb altres punts turistics. Tambe hi ha molt turisme local, que fuig de la calor de Delhi i voltants, ja que Dharamsala esta nomes a una nit de Delhi. I realment es molt bonic.

Es un lloc de contrastos, residencia oficial del Dalai Lama i seu del govern tibeta a l'exili, esta ple de monjos i exiliats tibetans, barrejats amb els turistes, els souvenirs i els cafes occidentals pels guiris... Veus nens monjos connectats a internet, els joves d'alla espatllats per la festa que porten els occidentals, i tothom que et vol vendre alguna cosa... Pero tot plegat te una harmonia especial, envoltat de muntanyes i verd.

De fet, quan arribem d'Amritsar, sembla ideal, sortim de la xafogor, fa un ambient molt fresc... Pero al cap d'uns dies, l'ambient fresc es converteix en no veure practicament el sol, estar envoltats d'una boira tot el dia, quan deixa de ploure, clar.... Unes catalanes que porten 15 dies alla, ens diuen que estan pensant en muntar una oficina per assessorar el catala deprimit, que elles li han trobat el gust, i que hi ha un munt de coses a fer. I nosaltres pensavem que no n'hi ha per tant, pero a mesura que passen els dies les anem entenent...
Quantes vegades en aquest viatge em vindra al cap la frase que deia abans de marxar: de fet el lloc m'es igual, el que vull es agafar perspectiva, mirar-me les coses des de fora, des de lluny. Si, si, pero en el fons portem un munt d'expectatives... I be, suposo que la llico era aprendre a ser mes flexibles, i a gaudir del moment, estiguis on estiguis. I poc a poc el lloc comenca a ser el menys important.