diumenge, 5 de setembre del 2010

Fent un batik amb un aprenent

Tenia ganes d'aprendre com fer un batik. I evidentment el batik es va creuar en el meu cami, vaig sentir una anglesa que en parlava, i em va donar detalls. I cap alla que me'n vaig. Ho ensenya un senyor de mitjana edat, esta al costat d'un centre on fan cursos de batik, per turistes, et donen un fulleto, esta tot molt estandarditzat... En canvi en Nyoman et fa passar a casa seva, amb les gallines corrent per alla, la seva dona tallant verdures, els fills jugant amb els estels. T'ensenya amb humilitat la seva feina, t'ofereix un cafe i et diu que faras el teu batik, i que no pateixis, si no acabes un dia, pots tornar el dia seguent.

Un luxe, tenir en Nyoman treballant amb tu, sense grups, sense horaris, et diu que ell esta al teu servei i que s'adaptara als teus horaris. I clar, ja no vaig sortir d'alla, ja em vaig quedar.

Ell hi posa tot el que cal de la seva part, des de fer el disseny que jo intento esbossar-li, fins a aportar els detalls de qualitat, de forma que el resultat es totalment professional, i jo colaboro en el que em va dient. Suposo que si topa amb algu que te mes habilitats artistiques, li dona mes espai, s'adapta a tu.

Jo li esbosso un disseny com bonament puc i ell el trasllada a la tela, aportant-hi la seva creativitat. Jo faig un dibuix de la Indonesia que he conegut fins ara, una dona amb el sarong, els camps d'arros, els estels al cel i una posta de sol. Hi poso unes flors pensant en els hibiscus, una flor molt comuna per aqui i que m'encanta perque es una flor molt viva. Jo crec que no semblava un hibiscus, pero ell de seguida ho va intuir.

Es un home savi, que et sap llegir i et sap tractar. Quan veu que no ho veig massa clar, em diu que ho faci sense por, despres ja arreglara el que calgui. I es defineix com un aprenent, diu que ell no es el mestre, que segueix aprenent, amb la unica diferencia que fa mes temps que s'hi dedica. Em pregunta a que em dedico jo, i em diu, "veus, jo no sabria fer el que fas tu", uns saben d'unes coses i altres d'unes altres... Amb una veu dolca t'anima tota l'estona, i jo mentrestant em relaxo, i vaig fent els tracos amb la cera, i penso, que aixo es com meditar. I ell que em diu, es una mica com meditar, oi?

I res, es com fer un dibuix en negatiu, has d'anar protegint amb cera o parafina abans d'aplicar el color, i despres es fa un bany de color, i es torna a protegir abans d'aplicar un nou color... Per tant has de pensar molt be en el que vols protegir abans de pintar, i posar una capa de cera o parafina, en els llocs que vols ressaltar o deixar d'un to mes clar. El resultat es espectacular..., gracies al Nyoman, l'aprenent mes avancat



.

1 comentari:

  1. M'agrada molt això, Gemma. Ja saps.... Ha quedat molt xulo.
    Una abraçada

    Meritxell

    ResponElimina