moments indis

A vegades a l'India m'he preguntat que faig aqui, plovent sense parar, carregant la meva guia d'Indonesia, i la roba de platja... Pero tot sovint hi ha moments i persones que et fan pensar que val la pena, i que a mes s'hi ha d'anar ara a l'India, que d'aqui a uns anys no la reconeixerem i perdra tota la seva essencia....

I recordo:
- la noia tibetana que treballa a l'Om Guest House, sempre somrient,
- les converses i els silencis amb els companys de viatge, l'Albert, el Richard, i els farts de riure que ens feiem recordant anecdotes i els trajectes en cotxe.
- la dolcor de la dona india que ens fa les classes de cuina.
- el somriure de Bikana, la senyora de la casa on parem a Daramkot.
- els amics que fem a les meditacions, amb qui, sense practicament haver parlat, hem compartit una bona experiencia.
- els nens del centre de refugiats del llac Dal, jugant a futbol uns i els altres cantant.
- la devocio de la gent amb el Dalai Lama
- els nens monjos jugant amb qualsevol cosa, com ara un globus.
- el propietari nepales del cafe Buda a Daramkot, explicant-nos la seva historia.
- els cants dels monjos al temple de McLeod Ganj.
- el passeig pels turons de Daramkot, amb les dones rentant roba i els nens jugant.
- la gent banyant-se a la piscina de Bagsu.

I moments que no oblidarem, com les trobades amb l'arreglador de sabates.