moments indonesis

Em recorda la Clara que la vida es el que et passa mentre fas plans per fer altres coses... I jo afegeixo, mentre estas tambe pensant en el passat. La vida fa el seu curs al marge dels records i dels plans... I avui que em llevo, i mirant la guia i fent plans i cap on vaig, i una mica desorientada, als matins ja em passa, es quan tot comenca i has de prendre un munt de decisions, de que fer avui, que fer dema... Anar a buscar informacio... Finalment obro una pagina de la meva Lonely, que faria jo sense ella, tot i que algun dia s'haura d'estudiar l'impacte que ha tingut la Lonely en l'entorn...

I veig passeigs a peu pels voltants d'Ubud. Perfecte, penso, a caminar, a apropar-me a l'entorn i sortir del nucli turistic... I d'alguna forma busco moments indonesis... M'aturo a fer fotos a la gent, perdo el temps, mirant els camps d'arros i com els nens fan volar els estels... M'adono pero, que els moments no es busquen, et troben ells, si t'atures una mica...

Passo per un temple i em quedo badant, hi ha una activitat frenetica preparant ofrenes. I les dones em criden perque entri, i entro i comenco a voltar i fer algunes fotos... I m'explica un noi que no puc visitar el temple perque no porto el sarong, pero que dissabte hi ha una cerimonia i que puc anar-hi, aixo si, amb el vestuari adequat. I m'aturo a mirar les dones com treballen, preparant els cistellets amb les ofrenes, tothom treballant pel dissabte... I de cop em conviden a treballar amb elles. No ens entenem gens, alguna diu dos o tres paraules en angles, jo no he passat encara del bon dia i el gracies. El Jonathan, un amic que ha viscut alla, em va dir, apren l'idioma, es molt facil, i t'ajudara molt, pero jo no el trobo tan facil i vaig a poc a poc. Les dones em parlen en indonesi i riuen. I acabo fent boletes amb l'arros, i asseguda entre elles, mirant com en un estat de meditacio, el treball en cadena... Una trena les fulles i fa cistells, l'altra hi col.loca les boletes d'arros, unes fulletes, trossos de verdura, i mes avall estan fent flors, entrellacant fulles, i tothom treballant sense parar. I acabo fent un te amb elles, i badant.

Decideixo seguir, i em paro a una paradeta del cami a menjar alguna cosa. De nou no se com explicar que voldria menjar alguna cosa d'alla, al final agafo unes pastes i fruita i m'assec a la parada, mirant la gent desfilar. I alla, un home gran em convida a un platan, i em diu que si tinc temps em convida a menjar a casa seva. Li dic que ja he menjat, no el vull molestar pero accepto que m'ensenyi la casa. Quan arribem, veig tot de quadres a fora, per un moment penso que em vol vendre els quadres, la meva intuicio encara no esta del tot afinada, i no seria la primera vegada que et donen conversa i t'acaben treient pintures per vendre (de fet m'ha passat aquest mati). Pero, no, ja anava ben encaminada, nomes vol conversa. Parla poquet angles pero ens entenem. Diu que es granger, que no ha pogut estudiar perque no hi ha escola publica... M'assec al porxo de casa seva, davant un pati d'un veinat de cases tipiques.... I no parlem massa pero estic alla, contemplant les gallines i els anecs, i comenca a desfilar la seva familia. Parlem amb les nenes, que parlen una mica mes d'angles, Acabo fent fotos a tota la familia, acaben pujades a l'arbre per collir fruita, i m'ofereixen un cafe. La veritat es que les fotos son bones, les nenes tenen un somriure especial, i l'home respira pau. I em demanen si els puc imprimir alguna foto. I ara a buscar algun lloc per imprimir-les, i ja tinc pla per dissabte, anar al temple i a portar les fotos a la familia... Aixo, si el dia no te algun altre pla...