Tirar-se a la piscina

De petita odiava les classes de natacio, no es que no m'agrades la piscina, es que no suportava el moment de tirar-me a l'aigua, aquell moment en que saltes, t'enfonses, i busques la superficie... Pero un cop dins l'aigua, la cosa ja canviava, millor o pitjor em posava a nedar.

Em trobo un senyor australia que em diu que ell no seria capac de viajar sol, que com ho porto. I li dic, no ho se, fa molt pocs dies, t'ho dire d'aqui a un mes. I penso que aixo de viatjar sola es mes facil del que sembla, tot es trobar-s'hi. Costa tirar-se a la piscina, pero un cop dins, sures i nedes. Te els seus moments de cansament per portar tot el pes sola, i en que voldries compartir els bons i els mals moments. Pero et facilita molt entrar en contacte amb la gent, se t'acosten, et pregunten i et cuiden.

Per contra, em trobo gent que porta mesos viatjant... Un noi frances que porta un any i 2 mesos exactament, ja esta acabant, i diu que es com una droga, i se li veu en com parla i com es comporta, que s'ha integrat en el mon local. Mira a la gent als ulls, sap buscar i gaudir dels llocs locals, i es generos amb la gent que ho necessita.

O em trobo uns sevillans que dediquen les seves vacances a bussejar, a veure i fotografiar peixos i a relacionar-se amb la gent. Col.lecionen i classifiquen les fotos i expliquen com els apassiona el mar, i amb aquesta capacitat d'observacio tan desenvolupada, observen tambe la gent i l'entorn, no se'ls escapa cap detall.

I cadascu viatja a la seva manera, amb guia, sense guia, dormint cada nit en un lloc diferent, o estant nomes en 4 llocs diferents en tres setmanes. Hi ha qui apren l'idioma local, hi ha qui nomes apren a dir "mes barat". Hi ha qui coneix tots els millors llocs per trobar souvenirs i party i hi ha qui coneix les millors postes de sol.

Jo busco les postes de sol, el silenci, els nens jugant, la gent pregant als temples. I quan ho trobo, es un regal.