L'arreglador de sabates

A l'India no es llenca res, s'allarga tot tant com es pot. I les sabates son un be preuat, suposo que molta gent en deu tenir nomes unes. El cas es que de tant en tant vas trobant noiets que s'ofereixen per arreglar les sabates, o bosses de viatge, especialment si detecten que tens algun descosit o alguna part feta malbe.

Aixi doncs, un d'ells ens va clitxar, perque la Gloria portava una bota que tenia una mica descosida, i s'estava obrint la sola, i cada vegada que passavem per aquell tros de carrer s'oferia a arreglar-ho, i insistia... I finalment va ser tal la insistencia que ens va caure be, i li vam dir que si, que li deixariem les botes per arreglar. El cert es que eren tan velles que probablement les hauria llencat despres d'aquestes vacances, pero be li haviem de donar una mica de feina.

Va ser deixar-les i en veure'l treballar, la gent li va anar portant botes, sabates, de tot. Li vam portar una mica de sort.

La seva idea era encolar la sola que s'estava desenganxant i despres cosir-la pero no tenia el material i va fer el que va poder, a banda que se li estava acumulant la feina. A l'endema, les botes comencaven a desenganxar-se, i aixo que ens el tornem a trobar, i clar, ens pregunta. I li vam haver d'ensenyar les botes. I ell, tot preocupat, ens diu que les tornara a arreglar. Pero com que era poca cosa, li vam dir que no patis, que si empitjorava ja el buscariem.

Decidim establir-nos uns dies a Daramkot, al costat de Dharamsala pero ja enmig d'uns turons, a casa d'una familia. I ens dediquem a voltar per alla. Un bon dia, la sola de la sabata es desenganxa del tot, no sabem si per vella o com a efecte de les maniobres que va fer el noi. La Gloria se la lliga com pot per no anar amb la bota oberta i ens anem cap a la casa. I enmig del caminet cap a la casa, de cop veiem un noi arreglant sabates. Si, si, es el mateix, que tenia un amic a Daramkot i havia pujat a treballar una mica alla. Increible. I clar, quan veu la bota, s'atabala i diu que ara mateix l'arregla, i sense cobrar res.

Doncs be, s'hi esta un munt d'estona, ara si, i cus tot el voltant de la sola amb una agulla gruixuda. Acaba fent malbe dues o tres agulles. Comenca a ploure i treballa sota la pluja fins que li diem que s'arreceri alla amb nosaltres... Li intentem dir que doni nomes algunes puntades, perque aguantin, pero ell ho vol reforcar tot... Finalment dona la feina per acabada, aixeca el cap, somriu, i ens diu que te garantia d'un any.

Nosaltres li agraim la bona feina feta, i li donem uns quants diners, poca cosa per nosaltres. Ell insisteix que no cal, que ja havia cobrat la feina i no havia quedat be, i no vol de cap manera. I al final el convencem, i acostumades a que tothom et vol vendre alguna cosa o fer negoci, ens en anem que quasi ens salten les llagrimes.